Política Estado Español

ESTAT ESPAÑOL

Algú pot creure a dia d’avui en el progressisme del PSOE?

Confirmat, el PSOE manté les devolucions en calent en la seva reforma de la Llei Mordassa. Sumat al pacte amb el PP per fer un poder judicial a mesura, els presos polítics catalans o la no derogació de la Reforma laboral. Si alguna cosa no és el Govern de Sánchez, és un Govern progressista.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 15 de novembre de 2018| edició del dia

Aquest dimarts el grup socialista va presentar davant la Comissió del Congrés una esmena per mantenir les devolucions en calent dins de la reforma de la Llei Mordassa. Sobre un text realitzat pel PNB, i que servirà de base per debatre la reforma al Congrés, el partit socialista ha certificat el que ja es va avisar a l’estiu. Amb Marlaska al capdavant, el Govern socialista mantindrà les devolucions en calent.

Des de l’equip de Sánchez s’ha assegurat que l’eliminació de les devolucions en calent afecta a una altra llei, la Llei d’Estrangeria. A més han assegurat que aquestes devolucions exprés mai s’haurien d’haver inclòs en la Llei Mordassa, però que ara requereixen d’“una reflexió” profunda abans de realitzar canvis. A més recorden que es mantenen a l’espera del futur pronunciament de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que establirà un marc jurídic europeu.

El progressisme hipòcrita que el vent es va emportar

Tant des de l’oposició com durant la moció de censura, Pedro Sánchez va atacar sense miraments al Partit Popular i Mariano Rajoy. Li va enlletgir governar per decret, li va enlletgir la Llei Mordassa, li va retreure el control desmesurat del Poder Judicial, li va retreure les polítiques austericides. Tot allò realitzat pel govern de Rajoy era motiu de crítica i rebuig.

Però el vent va canviar de sentit, i la moció de censura va prosperar, portant al PSOE a Moncloa. Des de llavors Sánchez dia a dia s’enfronta al seu passat, quan no tenia responsabilitats de govern i es permetia brindis al sol. El que per alguns era clarament un acte d’hipocresia progre des de l’inici, el temps ha acabat per corroborant-ho sens dubte a ulls de milions.

El Govern mantindrà les devolucions en calent, aspecte de la Llei Mordassa tan criticat per l’actual executiu en els seus temps d’oposició. No cal oblidar que el PSOE formava part dels partits que van presentar un recurs contra el Tribunal Constitucional per aquesta norma. Aigua passada.

Abans d’asseure’s en Moncloa assegurava el seu compromís de fer del Consell del Poder Judicial (CGP) un òrgan veritablement “independent del Govern”, per “regenerar la vida democràtica”. Una vegada en el despatx presidencial ha pactat amb PP i Podem per treure un CGP a mesura. Aigua passada.

Un poder judicial, per cert, greument tocat en la seva popularitat després de la famosa sentència sobre les hipoteques. Aquesta mateixa sentència que el propi Sánchez va criticar. Doncs bé, aquest mateix dimarts el president del Govern ha defensat davant Tardà, parlamentari d’ERC, la qualitat de la justícia en l’Estat espanyol, és de les “més garantista”. Aigua passada.

Per descomptat sense oblidar el suport al govern de Rajoy en el 155 i l’atac repressiu a Catalunya, que explica encara amb milers d’encausats i amb els presos polítics a les portes d’iniciar-se el seu judici.

I la llista podria seguir; la no derogació de la reforma laboral, el tracte amb Aràbia Saudita per a la venda de corbetes, la submissió a l’article 135, la no recuperació del poder adquisitiu de les pensions, etc.

No hi ha sortida progressista a la crisi del Règim des de les institucions

El PSOE ha comptat amb uns aliats de luxe per configurar un “relat” que el situava com la sortida progressista a la crisi que travessa el Règim, un règim cada vegada més tocat en els seus diferents estaments; credibilitat dels partits polítics, monarquia, jutges, etc.

En primer lloc el nou i vell reformisme, Podem i IU, els quals més enllà de crítiques davant els mitjans de comunicació (mai cal perdre l’horitzó electoral) són la sustentació de facto del Govern de Sánchez. Però després de vendre la seva aliança com quelcom històric i convertir-se en ministre sense cartera, la veritat és que cada vegada es fa més difícil defensar el seu suport sense condicions a l’executiu de Sánchez.

En segon lloc la burocràcia sindical que en el seu rol de bloqueig i contenció a la classe treballadora segueix romanent muda, impedint conscientment que aquesta lluiti contra tots els atacs soferts en aquests 10 anys de crisis i que es plantegi noves conquestes. Una burocràcia sindical enquistada en la direcció de CCOO i UGT, que si va poder estar sense donar senyals de vida sense avergonyir-se al govern de Rajoy, molt més davant aquest govern “progressista” de Sánchez.

El que es va vendre com una oportunitat única no és més que un maquillatge de mala qualitat. No hi ha canvi possible del Règim del 78 des de dins del règim. Cap dels seus estaments està exempt de l’ADN que va configurar aquest sistema polític, hereu del franquisme en totes les seves capes de poder; polític, econòmic, judicial i militar.

No hi ha sortida progressista a la crisi del Règim del 78 si no és mitjançant la mobilització als carrers. Si no és la classe treballadora, les dones i la joventut la que s’organitza i lluita pels seus drets, no hi ha solució per acabar amb els polítics i jutges corruptes, amb els privilegis de la banca, per garantir l’accés a l’habitatge, per acabar amb l’atur o per eradicar la pobresa energètica.

Per aconseguir aquestes demandes de masses, les quals el vell i nou reformisme han abandonat, és necessari lluitarper processos constituents que permetin discutir-ho absolutament tot, sense lligams d’aquest règim podrit.




temes relacionats

En Català   /    Unidos Podemos   /    Pedro Sánchez   /    Política Estado Español   /    Podemos   /    PSOE

Comentaris

Comentar