Catalunya

REBROTS

Cap col·laboració ni mà estesa: els rebrots a Catalunya són el fracàs del Govern

Catalunya, està sent la pedra de toc d'una situació que ha demostrat que els governs autonòmics no tenien una alternativa efectiva que es contraposés a la política del govern central. Un debat amb la CUP Lleida i el seu missatge de “mà estesa i col·laboració” amb el Govern català.

dimecres 15 de juliol| edició del dia

En lloc d’aplicar mesures per reforçar un sistema sanitari públic que va entrar en col·lapse durant mesos, el Govern de la Generalitat va començar a reduir la plantilla sanitària de reforç per combatre la Covid. El sistema de rastreig a penes compta amb un centenar de responsables després que s’externalitzés aquest servei amb un contracte de 18 milions d’euros a Ferrovial.

No obstant això, enfront de la situació de gravetat per l’accelerament dels rebrots vírics, en un comunicat signat just després de la sentència que tombava les mesures restrictives, la CUP de Lleida demanava "al govern de la Generalitat, i als governs locals, fer efectiu el confinament decretat i emprant la competència catalana per a decretar-lo”.

La CUP Lleida denuncia que "el govern català i locals continuen aprofundint mesures de responsabilitat individual, mentre no prenen, o ho fan molt tímidament, en l’àmbit de salut pública, rastreig epidemiològic i, especialment, socials i laborals per a la gent”. Per això han proposat un “confinament dual” ja que “també s’ha de confinar la pobresa i la recessió, adoptant mesures urgents de caràcter social, laboral, econòmic i de salut pública sense demora, ja que sense reduir les diferències socials difícilment es podrà fer front al virus i als reptes econòmics i socials posteriors a la pandèmia”.

Enfront d’això emplaça al Govern a “fer un exercici de sobirania a través del manteniment de la mesura de confinament, i a adoptar mesures que posin la vida dels veïns i veïnes de la comarca al centre” i ofereix “un missatge de mà estesa i col·laboració, tant al govern municipal com al de la Generalitat”.

Una gran contradicció oferir “mà estesa i col·laboració” al mateix govern que, tal com denuncia la CUP Lleida, sosté una situació que “és hereva del desmantellament i infrafinançament de la sanitat pública i del sistema de protecció social així com de la manca d’un model de gestió pública, directa i de qualitat de les residències de gent gran i la desídia i manca d’actuació durant anys sobre les condicions laborals i de vida de treballadores i treballadors més precaritzats que afecta tots els sectors productius”.

Col·laborar amb la gestió de la crisi amb el Govern català és avalar la seva gestió capitalista criminal, no gaire diferent a la de fa cinc mesos quan volia aplicar a correcuita una Llei Aragonés que aprofundia en la mercantitlització i privatització dels serveis públics essencials. O que després dels pitjors mesos, el Govern “va compensar” a la sanitat privada amb més de 48 milions per la "tasca realitzada" durant la pandèmia.
L’esquerra anticapitalista i revolucionària ha de declarar-li la guerra al govern català i els seus partits capitalistes, com al govern central i al Règim del 78. Declarar-li la guerra a dècades de retallades i privatització del sistema sanitari dels diferents governs des de CiU, passant també pel Tripartit, fins a arribar als governs de Mas, Puigdemont o Torra, que han deixat una sanitat pública sota mínims; una qüestió que s’ha revelat com el veritable origen del col·lapse sanitari durant els pitjors mesos de pandèmia i actual. Declarar-li la guerra als seus missatges que llisquen la responsabilitat dels rebrots a la joventut i a les persones migrants que treballen com a recol·lectors d’aliments en condicions d’extrema precarietat i explotació.

Si ja era un parany l’estratègia de la CUP de “mà estesa en el nacional, puny tancat en allò social”, en aquest cas la mà estesa també es planteja en el terreny dels drets socials. Una reculada i error estratègic de part de la CUP, que genera falses esperances en què un Govern acabi efectivitzant una sortida alternativa a la que ha mantingut durant els mesos d’Estat d’alarma el govern central del PSOE i Unides Podemos. Sent els principals partits del “processisme” responsables directes de la greu situació actual.

És necessari i urgent una sortida independent de tots els partits del règim i els seus governs -central i autonòmic- partint dels sectors que ja estan en primera línia contra les retallades i la privatització de la sanitat pública com són les sanitàries en lluita i vagues com la de NISSAN. Només la classe treballadora al costat del poble pobre podrà donar una sortida que “declari la guerra” als capitalistes i els seus privilegis. I posi tots els engranatges de l’economia i els avanços de la tècnica i la ciència a favor de les majories i no dels guanys d’un grapat de paràsits.




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    Catalunya   /    CUP    /    Catalunya

Comentaris

Comentar