Cultura

HISTÒRIA

D’on va sortir l’Olimpíada Popular Antifeixista de 1936?

Barcelona va competir per acollir els Jocs Olímpics del 1936. La proclamació de la República va fer que es fes un pas enrere per part del Comitè Olímpic, i finalment la capital alemanya va ser l'elegida.

Verónica Landa

Barcelona | @lierolaliero

dimarts 21 de juliol| edició del dia

El Comitè Olímpic Internacional va rebutjar fer les olimpíades de 1936 a Barcelona, a causa de la situació política, amb la caiguda de la monarquia, la proclamació de la República i el començament de la revolució espanyola. No obstant això, li van atorgar la celebració a Berlín, després de la revolució alemanya, en ple ascens de les idees nazis, després del putsch de Munic, de la publicació de ’Mi Lucha’ de Hitler....A veure, que el COI no era apolític, era antirevolucionari; a més, el seu intento d’aparèixer com una institució apolítica es trenca quan es veu que, després de la I Guerra Mundial van vetar la participació d’alemanys i austríacs, els perdedors, i que als Jocs de Berlín va acceptar el vet a esportistes jueus.

Et pot interessar: Trotsky i la Revolució espanyola

Hitler va guanyar les eleccions el 1933 i l’esdeveniment esportiu va continuar endavant, i el va convertir en un gran instrument de propaganda i emblanquiment del seu règim.

"La celebració de l’Olimpíada Popular va ser una forma de reivindicar l’esport popular enfront de l’esport elitista", i com la contraposició entre democràcia i feixisme, segons paraules de l’historiador Carles Santacana l’organització dels jocs olímpics alternatius als de 1936 celebrats al Berlín en ple auge del nazisme.

Als jocs de Berlín, es va prohibir la participació d’esportistes jueus, mentre que l’Olimpíada de Barcelona tenia per bandera l’internacionalisme. No van tenir en compte només als Estats per participar, i així van poder fer-lo Algèria, Palestina, Alsàcia. També, un equip de jueus emigrat, i esportistes alemanys i italians exiliats. Catalunya, Galiza i Euskal Herria van participar, en el cas de l’últim amb la pilota basca.

Per organitzar-los no es comptava amb gaires recursos ni infraestructures, però amb el suport de sindicats i associacions esportives de barri o vinculades a centres com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, però això no va impedir que participessin de 23 països diferents amb milers de participants. Es van fer col·lectes solidàries per acollir els atletes que vindrien de fora, i aquests es van costejar el seu propi viatge. Després de l’èxit, arribava la finançament oficial, per part de l’Estat espanyol i de França -que també va finançar la participació en els Jocs de Berlín-.

La reivindicació d’un esport popular, del poble, pel qual la classe treballadora i els sectors populars tinguem temps de practicar-lo i desenvolupar-lo, enfront un esport elitista i competitiva.

Les olimpíades havien de desenvolupar-se del 19 al 26 de juliol. Però el cop d’Estat i l’inici de la Guerra Civil van fer que el projecte mai es portés a terme.

Això no obstant, molts dels participants que van arribar a Barcelona per la seva celebració, molts d’ells treballadors, van quedar-se per combatre al feixisme, integrant-se a les milícies antifeixistes. Els organismes que es van crear per l’organització, es van transformar en organismes clau que es van desplaçar cal al front d’Aragó.

Et pot interessar: Maig del 37: quan Barcelona va estar sota control de la classe treballadora




temes relacionats

Història del moviment obrer   /    Antifeixisme   /    Catalunya   /    Cultura

Comentaris

Comentar