Catalunya

REPRESSIÓ

Des de l’1-O: dos anys de repressió contra l’esquerra independentista

A poques setmanes de la sentència contra els líders sobiranistes per l'1-O, l'onada repressiva a Catalunya segueix en alt, no només contra la direcció procesista, sinó contra el moviment en general i l'esquerra independentista en particular.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dijous 12 de setembre| edició del dia

La Diada d’aquest 11 de setembre va tornar a convertir-se en una massiva manifestació amb 600.000 persones omplint la Plaça Espanya de Barcelona i les cinc avingudes més pròximes.

En aquesta ocasió l’eix central de la manifestació va ser la resposta de gran part de la societat catalana i el moviment independentista a la imminent sentència a la qual s’enfronten els líders sobiranistes presos pels fets de l’1-O i els dies previs, així com també per la declaració d’independència del 27-O de 2017.

El judici farsa celebrat durant la primera meitat d’aquest any, com la sentència que està per venir en les pròximes setmanes són el punt més àlgid a l’ofensiva reaccionària que des del bloc espanyolista es ve aixecant per a eliminar d’arrel i de forma definitiva les aspiracions democràtiques pel dret a decidir del poble català.

No obstant això, és necessari remarcar que l’ofensiva reaccionària desfermada després de l’aplicació del 155 a Catalunya i el recolzament de Felipe VI amb el discurs de l’"A por ellos" l’endemà passat de l’1-O suposa no només un greu atemptat contra la direcció del procés, sinó que posa en un greu perill les llibertats democràtiques del poble català, copejant amb duresa, a més, contra l’esquerra independentista amb la finalitat d’acabar amb el moviment independentista a cop de repressió per part del Règim del 78.

Sense anar més lluny, la setmana passada l’organització juvenil Arran presentava un balanç repressiu en el qual documenten que en els últims tres anys la seva organització ha sofert més de 40 detencions i 600 identificacions; s’han obert 26 causes judicials i 67 militants estan avui dia encausats.

Un dels casos de repressió judicial que més ha impactat entre el moviment independentista, per ser un dels últims però també per la forma de conducta durant la recerca policial, és el conegut com "Controlades", en el qual es demanava a vuit militants d’Arran fins a tres anys de presó per delictes de desordres públics i danys. Tot en un procés més que sospitós per part dels Mossos d’Esquadra, ja que la majoria dels acusats no tenien antecedents i no podien figurar en cap fitxer policial.

Però avui dia són innombrables les causes obertes en tots els àmbits de la societat catalana i contra joves i activistes de l’esquerra independentista o els Comitès de Defensa de la República (CDR) per accions com els talls de carretera durant la vaga del 8N en 2017 o l’obertura dels peatges en les protestes per la detenció de Carles Puigdemont a l’abril de 2018.

La detenció de Tamara Carrasco i l’exili d’Adrià Carrasco, així com les acusacions de rebel·lió i terrorisme per aquests fets són, sens dubte, la punta de l’iceberg de l’escalada repressiva que ve sofrint el moviment independentista.

I, per acabar d’enmerdar-ho tot, coincidint amb la cada vegada més directa política de tornada a l’autonomisme per part de la direcció del bloc sobiranista, els Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya vénen avançant també en un curs reaccionari a les ordres del Conseller d’Interior, Miquel Buch.

És el cas, per exemple de la repressió efectuada durant el primer aniversari de l’1-O en 2018 en la qual mentre el president Torra animava als CDR a "continuar pressionant", els Mossos d’Esquadra reprimien amb càrregues policials a centenars de persones que es manifestaven davant el Parlament de Catalunya.

I ni que dir d’una infinitat de causes obertes contra membres de l’esquerra independentista, ordenades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en les quals són els mateixos Mossos els que executen les detencions.

Davant tot això i per a oposar resistència a l’ofensiva repressiva que s’està vivint a Catalunya és necessari aixecar un moviment anti repressiu que pugui coordinar tots els casos i lluiti per la llibertat de tots els presos polítics i acabi amb les lleis repressives del Règim del 78, tal com manifestava la nostra companya Verónica Landa des de la manifestació de la Diada d’aquest any, la qual ha estat objecte també d’un cas de repressió contra la llibertat d’expressió.

I és que l’onada repressiva contra el poble català és també l’avantsala per a la regressió dels drets i llibertats democràtiques a nivell general en tot l’Estat. Perquè si cridar a la calma a les masses mobilitzades, tal com van fer Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 20S de 2017, serveix de precedent com a delicte de rebel·lió o de sedició, o pitjor encara, si aixecar les barreres dels peatges com a acció no violenta pot ser interpretada com a delicte de terrorisme, que no els pot passar als pensionistes, al moviment feminista o a la joventut precaritzada quan es manifestin als carrers?

Per tot això, només reprenent el camí de la mobilització social, independent dels partits de la burgesia i la petita burgesia catalana i en conjunt amb els altres sectors oprimits de l’Estat es podrà posar fre a la repressió i els atacs a les llibertats democràtiques, així com reprendre la lluita pel dret a l’autodeterminació.




temes relacionats

Catalunya   /    Esquerra independentista   /    Repressió   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Catalunya

Comentaris

Comentar