Política Estat espanyol

JUDICI Al PROCÉS

El Suprem deixa a Puigdemont, Comín i Ponsatí presentar-se a les europees

El nou judici en el Suprem als líders del procés comença amb l'aval per part dels Jutjats del Contenciós 2, 9 i 21 de Madrid al recurs del Suprem que declara “elegibles” als tres líders independentistes per a les eleccions europees.

dimarts 7 de maig| edició del dia

La Junta Electoral Central (JEC) havia exclòs als tres líders independentistes com a candidats, sota la premissa d’ “inelegibilitat”, actuant en favor de la demanda del Partit Popular (PP) i Ciutadans per a excloure a Puigdemont, Comín i Ponsatí -exiliats a causa de la persecució de l’Estat espanyol en contra seva- de la candidatura de JxCat al Parlament Europeu.

La JEC va sostenir que, atès que els tres candidats tenen una residència “notòria” fos d’Espanya i no figuren en el cens de residents a l’estranger, això els impediria ser considerats electors. Un subterfugi purament formal per a no permetre’ls presentar-se com a candidats.

Els partits espanyolistes PP i Ciutadans van basar la seva reclamació davant la Junta Electoral en què aquestes tres persones, “no estan en condicions” de ser electors i per tant tampoc de ser triats en uns comicis. No obstant això, la Fiscalia va considerar el recurs dels interessats, sostenint que la interpretació de la Junta Electoral vulnera el dret al “sufragi passiu”.

La Fiscalia va dictaminar que no pot produir-se cap restricció al sufragi passiu sense una condemna per sentència ferma. Entre les raons esgrimides a aquest efecte està la premissa que "només cal excloure del seu exercici als qui es trobin culpables en causa d’inelegibilitat. Entre les quals allí es preveuen no figura la de trobar-se en rebel•lia, com es troben els recurrents. Així, doncs, com a ciutadans espanyols tenen dret a presentar-se com a candidats en les pròximes eleccions al Parlament Europeu"

Aquesta postura va ser ratificada pels Jutjats del Contenciós 2, 9 i 21 de Madrid, sent admesa a contracor pel titular del Jutjat número 9, Tomás Cobo Olvera. En la seva decisió judicial declararia: "El Tribunal Suprem, encara que com ell diu no té competència per a resoldre sobre aquesta qüestió, al mateix temps ha determinat que aquest jutjat resolgui conformement als raonaments de l’acte referit. És a dir, que en relació amb la suposada causa d’inelegibilitat que pogués afectar els recurrents, pel fet de trobar-se en rebel•lia, no impedeix que puguin ser candidats, ja que l’alt tribunal ha determinat que aquesta situació de rebel•lia no és causa d’inelegibilitat".

Així mateix, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont anunciava que prendria mesures legals contra la JEC, assenyalant que "quan de manera clara ha quedat provat i demostrat que hi ha hagut una utilització i un abús de la llei, hem de defensar-nos. Això no pot quedar impune"

El fet que aquest judici s’acceleri o alenteixi per a adaptar-se als períodes electorals “sense molestar” no és un factor menor. Sánchez podria arribar a governar, fins i tot aconseguir una certa estabilitat parlamentària si avança en un acord amb Unides Podem -ja que amb Ciutadans sembla complicat malgrat els precs de la CEOE i el Santander- en un marc en el qual independentistes catalans deixen de ser-li imprescindibles.

Dels 350 diputats i diputades electes, 275 són part dels partits que van donar suport a l’aplicació de l’article 155 i la repressió contra l’independentisme català. Malgrat això, les sortides més ultres contra Catalunya no han sortit ben parades. El PP ha quedat amb una sola diputada per Barcelona, el mateix resultat que Vox. Ciutadans manté els seus 5 escons, però perd la meitat dels vots respecte a les autonòmiques de 2017. La proposta d’un 155 permanent i més dur ha rebut doncs un profund rebuig justament en el territori al qual es proposava castigar el bloc de la dreta.

Les forces independentistes catalanes per la seva part milloren sensiblement. ERC es posiciona per primera vegada com a primera força en unes generals, pujant de 9 a 15 escons, i JxCat es manté amb un escó menys. Esquerra va fer gala d’un discurs independentista dialogant per a investir a Sánchez durant tota la campanya a canvi que qui va impulsar el 155 faciliti la realització d’un referèndum (negat moltes vegades pel mateix Sánchez).

En el cas català, la direcció processista està disposada a passar pàgina a canvi d’alguna negociació que inclogui la situació dels presos polítics. ERC és la força que més obertament ho ve plantejant, encara que JxCat ho assumeix igualment com l’únic full de ruta realista.

La CUP per la seva part continua immersa en un debat intern sobre el balanç de la “tardor catalana” i la seva política durant l’anomenat “procés”, encaminant-se a un congrés al juliol que podria tenir un caràcter refundacional. Els sectors més d’esquerra vénen proposant la necessitat d’una volta al social, posant més eix en la lluita i l’autoorganització dels sectors populars i la classe obrera, i revisant críticament el no haver arribat millor preparats al 1-O per a plantejar una alternativa anticapitalista i de classe viable a la direcció convergent i d’ERC.

El litigi continua amb les declaracions dels Mossos sobre l’actuació dels Jordis el 27S i transcorrerà els pròximes dies amb un judici que denega proves a la defensa i duu a terme una instrucció surrealista, com a part d’una repressió judicial que es posa al servei de la negació del dret d’autodeterminació. Mentrestant, les clavegueres de l’Estat continuen desprenent l’essència del Règim del 78.




temes relacionats

Judici al Procés   /    Política Estat espanyol   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Casta Judicial   /    Carles Puigdemont   /    Catalunya

Comentaris

Comentar