Política Estat espanyol

PRESOS POLÍTICS CATALANS

El suprem prepara la condemna als presos polítics catalans

Marchena no permetrà al líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, accedir a l'acta de diputat europeu, ni tampoc permet la llibertat dels presos en acabar la part testifical.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimarts 25 de juny| edició del dia

Es va acabar la desfilada de policies i guàrdies civils que es queixaven dels clavells, avions de paper i les cares d’odi. Es va acabar la indefensió d’aquests quatre mesos contra els presos polítics catalans. Ara el Tribunal Suprem, presidit per Marchena, es prepara per a jutjar les proves, que van ser separades dels testimoniatges, per a decidir quina condemna farà. El que és segur és que no és absolutòria.

Candidats electes que no poden exercir

El Tribunal ja ha donat algunes pistes durant el judici, i també les està donant en aquests dies. La primera pista ha estat la prohibició perquè Oriol Junqueras no pugui prendre l’acta com a eurodiputat i així no li serà possible assistir a la reunió de constitució de la eurocambra. Aquesta prohibició inclou també al president Carles Puigdemont i a l’exconseller Toni Comín.

Aquesta acció és una altra més amb la qual el Tribunal Suprem actua com un dictador violant fins i tot les pròpies regles de joc, la tan esbombada Constitució del 78. Aquesta reconeix una sèrie de drets fonamentals com el de votar i poder ser triat, i, per tant, poder integrar aquelles institucions representatives. Aquest dret és clarament prohibit al candidat d’ERC qui no té cap impediment legal per a exercir-lo degut a que encara no està condemnat.

El problema real és que si Oriol Junqueras fos condemnat, el Suprem hauria de demanar un suplicatori al Parlament europeu, qüestió que no és clara que li sigui concedida després de com van reaccionar els jutges alemanys, belgues, suïssos i escocesos. Davant això es va acabar la presumpció d’innocència i Marchena, davant el dubte, li “pre-condemna” com a culpable.

Qüestió que els succeeix també als dos candidats de Junts per Catalunya. Les euroordres actuen no conforme “a dret”, sinó d’acord al que vol la dictadura de la toga. Vénen i van si al jutge “li agrada” Com pot ser que Puigdemont i Comín (igual que Junqueras) puguin ser elegibles però no puguin exercir el càrrec al qual van ser electes per centenars de milers de vots?

Perill que s’escapin els “terroristes”

Una altra “pista” que ens dóna el màxim tribunal és la resposta a la sol·licitud d’alliberar als presos polítics presentada per les defenses. Aquestes, una vegada acabada la desfilada de testimonis i proves, l’han sol·licitat. I, la Sala II va contestar que era necessari que continuessin a la presó provisional per a poder executar-se la sentència. En síntesi, que no hi hagi perill que escapin abans d’una segura condemna.

El Suprem, igual que el jutge de la fase d’instrucció, la jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional; ha negat una i mil vegades la possibilitat de defensar-se i esperar la sentència en llibertat. Les excuses han estat per perill de destrucció de proves, perill de reincidència i perill de fugida. El poder judicial els ha tractat com si fossin perillosos terroristes. Segur que el colpista Tejero ha tingut molt millor tracte.

Però aquesta última resposta segurament és la pitjor de totes. Ja no pot haver-hi destrucció de proves perquè aquestes ja han passat pel judici. Perill de reincidència és impossible posat que els seus partits polítics, els seus programes electorals i fins i tot les seves defenses deixen claríssim que no propugnen la independència unilateral, sinó que només opten pel diàleg amb el mateix Règim que els té presos.

Cal enfrontar la condemna i el Règim

És clar llavors que hi haurà una sentència condemnatòria contra els presos polítics catalans, contra el poble català que vol exercir l’autodeterminació, contra aquells que volen la independència i la República Catalana, contra la gosadia del referèndum del 1-O i els centenars i centenars de milers que es van mobilitzar les diades, el 20-S o van anar a votar aquell diumenge.

El Règim del 78, ja sigui amb la cara de Rajoy, o amb la cara “més amable” de Pedro Sánchez pretén derrotar al moviment independentista català. I, aquest judici completament polític serà l’eina essencial per a exercir-ho. La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, l’acusació popular dels feixistes de Vox, amb el Suprem, l’Audiència i el Constitucional demanen sang. Tots amb la vènia del Monarca, el Govern, el Congrés i el Senat.

El dubte és si ERC o JxCat s’empassaran una sentència condemnatòria o si l’enfrontaran. Fins ara no han mogut ni un dit amb les innombrables injustícies que han sofert els presos polítics. L’Assemblea Nacional Catalana i Ómnium tampoc han fet gran cosa, alguna que una altra mobilització i punt. L’esquerra independentista i la CUP semblen confoses i s’han desmobilitzat.

Cada vegada més es fa clar que sense l’enorme mobilització popular realitzada el 1-O o el 3-O i l’organització de comitès per la llibertat dels presos en els llocs de treball, d’estudis i en els barris i pobles. No hi ha més forma que lluitar contra qualsevol condemna d’un judici polític i plagat de “irregularitats” als carrers i mobilitzant enormes forces socials que enfrontin la condemna i el Règim que se sosté amb ella.




Comentaris

Comentar