Política Estat espanyol

NEGOCIACIONS INVESTIDURA

Felipe VI acaba la ronda de consultes i inicia el “borboneo”

Iglesias tracta d'aconseguir la benedicció de Felipe VI al seu projecte de co-govern. Sánchez espera que l'ajudi a aconseguir una majoria sense independentistes. La democràcia del “senyor al que ningú ha votat” funciona.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

divendres 7 de juny| edició del dia

Que la del 78 és una democràcia de “baixa intensitat”, per ser suaus, ha tornat a tenir una demostració icònica. Un a un, amb l’excepció d’ERC i EH-Bildu, els representants de les forces polítiques electes el passat 28A han passat per Sarsuela a rendir-li homenatge al Rei. Fins i tot JxCat, amb la seva portaveu Laura Borràs, ha acudit a palau per a lliurar-li una carta de Jordi Sánchez i l’Informe de l’ONU contra el judici del procés. L’enèsim gest del procesisme -aquesta vegada en la seva versió convergent- de pregar una via de retorn a la normalitat autonòmica que ni el Rei ni el Règim estan disposats a obrir.

Aquesta ronda d’audiències no és un mer gest protocol·lari. Podia ser així en els anys daurats del bipartidisme, quan la investidura era mer tràmit. Però ara, amb un mapa de partits fragmentat i la qüestió territorial plenament vigent, el Rei posa en acció el paper d’àrbitre i part que la Constitució del 78 li reserva.

Aquest “senyor al qual no ha votat ningú i que parla de democràcia”, com qualificava la revista El Jueves després del seu discurs del 3 d’octubre, juga un paper clau en les negociacions per a la formació del pròxim govern. El Borbó es dedica al que millor sap fer, borbonear. Segons el Diccionari Obert de l’Espanyol -perquè en el de la RAE no apareix, abans que Acadèmia Espanyola és sobretot Real- es tracta de “voler, el rei, prendre decisions de caràcter polític que afectin qualsevol aspecte de la vida dels espanyols”. Així de democràtic és tot al Règim “made in” Transició.

Podemos cerca la benedicció de Sa Majestat al govern de coalició

Aquest paper fa que tot projecte que descarti un xoc amb aquest règim polític ha d’assumir, en primer lloc, la Corona i el seu paper bonapartista per a ser viable. Així ho va aprendre Santiago Carrillo, que va passar de qualificar a Juan Carlos I com “el breu” al novembre de 1975, a realitzar la primera roda de premsa del PCE en la legalitat amb la bandera monàrquica de fons a l’abril de 1977. També ho va saber Pablo Iglesias quan va emergir Podemos. Després de les europees d’ara fa 5 anys i la gairebé immediata abdicació del Rei caça elefants, va sortir a dir que encara que a ell li agradaria que el Cap d’Estat es pogués votar, en cap cas qüestionar la Corona estava a l’agenda de la seva formació.

L’homenatge va seguir amb Felipe VI. Tots recordem la seva primera trobada i l’obsequi de Joc de Trons. No obstant això, ni el regal de garantir una successió del tron tranquil·la ni el de les sis primeres temporades de la popular sèrie, van servir per a guanyar-se el favor del Rei. Quan en 2016 Sánchez va voler intentar la seva investidura amb el suport de Podemos i els independentistes, el Rei va ser part de la política entre bastidors per a evitar-ho. La rebel·lió de l’aparell del PSOE que va defenestrar a Sánchez i la posterior abstenció d’aquest partit en la investidura de Rajoy va ser saludada explícitament per Felipe VI en el seu discurs d’inauguració de la XII Legislatura.

La conclusió d’Iglesias no va ser que el seu tebi programa de regeneració democràtica no seria possible sense la benedicció de Sarsuela i que per tant caldria incorporar la qüestió de la forma d’Estat a l’agenda, acabar amb aquest vassallatge gairebé medieval. Al contrari, va redoblar el seu homenatge i la seva integració. Va negar el suport al principal afront que ha sofert la institució fins ara, l’1 d’octubre, va deixar passar el discurs del 3 d’octubre en què legitimava el posterior cop del 155 i la repressió i fins als escándols de Corinna amb el Rei Emèrit. En cap d’aquests moments Podemos va aixecar si més no l’elemental demanda d’un referèndum per a decidir entre monarquia o república.

En aquesta carrera de genuflexió davant el Sobirà només es va detenir Iglesias a la fi de la tardor passada, però més aviat per a prendre alè. En un pic de febre republicana producte de l’existència d’un important moviment de consultes en universitats i barris va arribar a pronunciar la paraula “república” i fins a veure-la com una possible situació si la monarquia ja no era útil. Unes declaracions i un article d’opinió del qual ningú s’acorda, el primer ell, i que com ja vaig assenyalar en el seu moment eren més aviat una mà estesa a Felipe VI perquè tornés a jugar més un rol d’àrbitre i no quedés tan pegat al bloc PP, Cs, Judicatura i demés partidaris del 155 hiperventilats.

Ahir veiem a Iglesias assistir com un més a la ronda. Va explicar durant una hora la seva proposta de govern de coalició amb el PSOE i com la seva formació és avui una garantia d’ordre i estabilitat. Qui va venir parlant d’impugnar el Règim del 78 avui ha dedicat l’audiència amb el Rei per a aconseguir la seva aprovació al fet que li deixin col·laborar en el seu apuntalament.

El PSOE ja ha aconseguit resoldre tots els dubtes: tan monàrquic i espanyolíssim com el trifachito

Cal reconèixer que tant Podemos com el PSOE li van donar un cert “disgust” al Rei fa ara un any amb la moció de censura. El suport dels independentistes a la mateixa va poder semblar que era un qüestionament al full de ruta signada des de Sarsuela: reprimir, castigar i aixafar, i si no es pot, “ulsteritzar” Catalunya. Però el miratge, que també va comprar la direcció procesista, va durar poc. Sánchez va deixar fer a la Fiscalia que competeix amb Vox a la banqueta de l’acusació per veure qui demostra millor la rebel·lió, i per si de cas fa falta un pla B, va usar a l’Advocacia de l’Estat per a acusar els presos polítics per sedició, amb penes per sobre dels 16 anys o encausar a ferits de l’1-O.

Davant aquesta continuïtat de la repressió, què diu el seu possible soci de Podemos? Res. Ni tan sols van estar presents a la manifestació per la llibertat dels presos polítics de Madrid el 16 de març. O encara pitjor, se sumen al blanqueig del judici polític del Suprem presentant-lo com un procés net i independent, tal com va dir Iglesias al debat de les generals.

Fa un any Felipe VI quedava totalment identificat amb la restauració reaccionària que es va inaugurar amb el 155. Avui la Corona torna a obrir el joc, i l’aposta d’un govern del PSOE, i fins i tot amb la participació de Podemos pot no ser motiu d’alegria en Sarsuela però tampoc d’alarma. La seva Majestat bé podria ajudar-los al fet que trobessin els suports necessaris en formacions constitucionalistes com la dreta canària o navarresa. I que en el fonamental aquest govern continuarà governant per a l’IBEX35 -com ha fet el PSOE en tota la seva història-, serà implacable amb l’independentisme -amb l’ajuda de la Judicatura- i lleial a la Corona, està fora de discussió.

Això no treu que des de palau es continuï acaronant a les tres dretes. Entre el PP, el PSOE i Vox, es van emportar el 71,3% del districte de Sarsuela, amb el partit d’Abascal al capdavant. Els nois del búnquer continuaran comptant amb la simpatia de La seva Majestat i no deixarà de donar-los aire entre bastidors com a garantia de recanvi i que el PSOE i Podemos continuaran “portant-se bé”.

A pesar que la casta política, la vella i també els nouvinguts, continuaran reconeixent i legitimant tan reaccionària i antidemocràtica institució, difícilment aquesta podrà recuperar-se del desprestigi acumulat. No només pels escàndols de l’Emèrit, també perquè, com va passar amb la crisi de Catalunya -que ja és un territori perdut per a la Corona- Felipe VI està cridat a jugar un rol cada vegada més actiu en les operacions d’apuntalament d’un règim que, encara que gaudeixi d’una certa reestabilització conjuntural, no ha resolt ni una sola de les demandes socials i democràtiques que van portar al seu qüestionament.

Com a mostra estan les consultes sobre monarquia o república, que després d’aconseguir la participació de més de 100.000 persones en barris i una trentena d’universitats -entre elles la majoria dels grans campus- aquest 22 de juny tindran una nova edició a Madrid. Lluitar contra aquesta reaccionària institució i el règim que presideix, continuarà sent una peça fonamental per aconseguir imposar demandes democràtiques com el dret a decidir, el final de la democràcia per a rics en què vivim i un programa social que resolgui els grans problemes d’habitatge, atur, pobresa... sobre els interessos dels grans capitalistes.




temes relacionats

Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    Pedro Sánchez   /    Pablo Iglesias   /    Podemos   /    PSOE

Comentaris

Comentar