Política Estado Español

ELECCIONS 21D

Indra, niu de corrupció, es farà càrrec del recompte el 21D

En l'assignació a aquesta empresa de l'IBEX35 no hi ha hagut ni plec públic de condicions, ni concurs públic ni ofertes finals.

divendres 15 de desembre de 2017| edició del dia

Edición castellano

Després de l’aplicació del 155 és el Ministerio del Interior qui ha assumit les competències per convocar eleccions a Catalunya. El Ministerio ha justificat per la defensa nacional l’aplicació de la via d’emergència en l’assignació.

Què és la via d’emergència?

La via d’emergència és una excepció que recull la llei de contractes per la qual no hi ha plec públic de condicions tècniques i econòmiques, no es recullen propostes de les companyies interessades ni els tècnics escullen l’oferta guanyadora.

Quina experiència té Indra?

Indra ha realitzat a Espanya la majoria de recomptes provisionals des de la Transició. Té gairebé un monopoli en el negoci, només va perdre les generals en 2015 que es va adjudicar la catalana Scytl. En aquest temps hi ha dos precedents de falls en el sistema electrònic dins de l’Estat espanyol.

A Sevilla, en 2015, el recompte electrònic de vots de 44 taules va estar bloquejat diversos dies. Abans, en 2010, a Barcelona, durant una consulta ciutadana es van col·lapsar els punts de votació i va haver-hi fallides tècniques durant la setmana en què es votava. L’Ajuntament va acabar sancionant a Indra.

A més, Indra també ha gestionat més de 400 recomptes provisionals en eleccions a l’estranger amb diverses sospites de frau. En 2015, en les eleccions de la República Dominicana, els resultats van ser rebutjats per tota l’oposició. El govern dominicà va pagar 26.9 milions de dòlars a Indra pel recompte.

Respecte a la corrupció, Indra va obtenir en 2015 una qualificació D en l’índex relatiu a les empreses de Defensa. De fet, Indra utilitza equips auditats per PricewaterhouseCoopers. Aquesta empresa ha estat condemnada dues vegades per tergiversar informació en favor de dos bancs als quals auditava: el japonès Tòquio-Mitsubishi UFJ i JP Morgan.

Qui mana a Indra?

El principal accionista és l’Estat, amb un 18,7% del capital. La resta de grans accionistes de Indra són la Corporació Financera Alba, societat controlada pel Grup March (amb un 10,5%), i el fons nord-americà Fidelity Management Research (9,4%).

Indra està presidida des de 2015 per Fernado Abril-Martorell qui va ser conseller delegat del grup Prisa. El seu pare, de igual nom, va ser vicepresident i ministre d’economia durant el govern de la UCD i Senador durant la dictadura franquista.

Fernando fill va entrar amb 32 anys a Telefónica com a director general de l’àrea financera i tres anys després va ser nombrat com a Conseller Delegat. Se’l coneix com “El Rei” dels acomiadaments: acumula més de 15000 acomiadaments des de l’any 2000 en tres empreses diferents: Telefónica, Prisa i Indra.

Hi ha més vincles entre Indra i algun partit?

Dins del PSOE, Felipe González va invertir 376 euros en 2011 en una empresa del seu fill, Oyauri Investment. Un mes després aquesta empresa va ser comprada per Indra i la petita inversió de González va passar a valer 310.000 euros.

Un altre González, en aquest cas Ignacio, el del PP, es va veure implicat en el cas Púnica. Indra va jugar el seu paper en el cas Púnica perquè va aconseguir contractes públics per valor de 250 milions d’euros suposadament a canvi de pagaments i comissions il·legals.

En quant a l’Operació Lezo, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va descobrir que Indra va usar empreses "pantalla" per omplir amb més de 600.000 euros la Caixa B del Partit Popular. Aquests diners suposadament van sortir amb adjudicacions públiques inflades.

I en quant a la Generalitat, Indra va ser investigada per la policia espanyola per la compra de Europraxis en 2001, empresa de Josep Pujol Ferrusola, fill de Jordi Pujol. Mesos després de la compra, Indra va aconseguir 13,8 milions d’euros per modernitzar el sistema tributari de la comunitat autònoma catalana i ja en 2012 es va adjudicar 196 milions d’euros per portar el suport informàtic dels usuaris de la Generalitat.

Una votació amb garanties?

Indra gestionarà els resultats provisionals, que no els definitius. L’escrutini definitiu s’ha de fer sobre les actes recollides. La Generalitat indica que, per donar més garanties, l’endemà de les eleccions Indra també publicarà el recompte taula per taula, i no només per municipi, com fa habitualment.

En tot cas, existeix la desconfiança davant una votació que tindrà la més alta participació i que pot estar molt renyida. Fins que no es coneguin els resultats, la guerra d’enquestes i escrutinis provisionals serà enorme. A més crida l’atenció que el govern usi la via de l’excepcionalitat una vegada més per assignar a dit a Indra per al recompte provisional i que en una votació que pot ser molt ajustada no s’escolti aquesta vegada ni a PSOE ni a Podemos posar en dubte un procés amb presos polítics, ni dels mètodes per a l’assignació ni del recompte que faci Indra. Aquesta vegada no.

En 2015, al debat electoral a quatre, Pablo Iglesias va protagonitzar un còmic error en embolicar-se en pronunciar el nom de PricewaterhouseCoopers. El que volia denunciar era que aquí va estar Jordi Sevilla -assessor de Pedro Sánchez- que va ajudar a governs de les Comunitats Autònomes a fer privatitzacions. Com hem dit abans, aquesta empresa de PricewaterhouseCoopers (PwC) audita els equips per al recomptes electrònic a Indra. Aquesta vegada no s’escolta tampoc a Pablo Iglesias denunciar les portes giratòries de PwC, ni de Indra, ni les garanties en l’elecció.

Escrutini Paral·lel

La Assemblea Nacional Catalana, ANC, i els Comitès de Defensa de la República (CDR) van presentar el passat dia 8 la campanya ‘tu votes, tu comptes’ amb la intenció de dur a terme un escrutini paral·lel. Volen que hi hagi una persona en cada taula en què es voti. Aquestes entitats desconfien d’un Estat repressor amb presos polítics.

Marina Morante, representant dels CDR espera que s’asseguri que "l’Estat no pugui manipular els resultats"."Són molt discutibles les garanties democràtiques del 21-D. No hi haurà observadors internacionals, es prohibeixen ’espots’ electorals, etcètera.

L’objectiu és que el 21D hi hagi unes 250 persones perquè els resultats que vagin arribant siguin validats amb els apoderats. Per fer el seguiment de la jornada i el que vagi passant aquest dia es va a instal·lar un escenari a la plaça de la Universitat de Barcelona.




temes relacionats

En Català   /    Política Estado Español   /    Indra   /    Independencia Cataluña   /    Elecciones   /    Catalunya

Comentaris

Comentar