Internacional

ITÀLIA

“Ius Soli”, una reforma de llei per a obtenir la ciutadania que segueix essent insuficient

El projecte de llei de Ius Soli, que proposa una revisió dels criteris per a l’adquisició de la ciutadania, segueix essent un tema que planteja molts conflictes dins i fora del Parlament italià.

Silvia Ponti

Barcelona

dimarts 12 de desembre de 2017| edició del dia

Edición castellano->http://www.izquierdadiario.es/Ius-Soli-una-reforma-de-ley-para-obtener-la-ciudadania-que-sigue-siendo-insuficiente?id_rubrique=2653]

Han passat 13 anys d’ençà que el Parlament va començar el debat sobre la reforma del dret de ciutadania. El juny de 2013 es va tornar a discutir la reforma, que l’octubre de 2015 va ser aprovada en la Cambra de Diputats i que ara s’està debatent en el Senat, però continua lliscant-se cap al final del calendari fins al final de l’any.

Què proporciona el projecte de llei del “Ius Soli”?

El projecte de llei italiana sobre “Ius soli”, preveu la concessió de la ciutadania als fills dels inmigrants nascuts i criats a Itàlia, si almenys un dels pares té un permís de residència europea de llarga durada i està legalment a Italia des de fa almenys cinc anys.

Actualment a Itàlia, els nois i noies amb pares estrangers han d’esperar al divuitè aniversari per a sol·licitar la ciutadania, passant un procediment farragós. El que la reforma proposa és, per aquells que viuen aquí des del seu naixement, poder anticipar l’adquisició de nacionalitat a una edat més primerenca.

Aquells que no estan inclosos dins d’aquesta categoria podran adquirir la ciutadania a través de l’ Ius Culturae, ja siguin nois que han nascut a Itàlia o que entren al país abans dels 12 anys. El requisit principal és que hagin assistit regularment durant almenys cinc anys l’escola en les institucions del sistema nacional, suposadament per a garantir una formació que permeti un bon coneixement de la llengua, la cultura, la història i les institucions italianes.

No obstant, en la pràctica això únicament es tradueix en ficar més obstacles als joves immigrants, obligant a endarrerir la ciutadania diversos anys. A més, exclou directament a tots aquells adolescents majors d’aquesta edat, així com a les dones i els homes adults.

Com a part d’aquest projecte antimigratori, l’Ius Soli italià no atribuiria la ciutadania a qualsevol persona nascuda en territori nacional. Aquesta situació no és excepcional, també en altres països europeus les reaccionàries lleis de ciutadania estan mitjançades entre l’Ius sanguinis (dret a la ciutadania per la sang) i l’Ius soli (dret a la ciutadania per país de naixement). Mesures, totes elles, totalment coherents amb el gir xenòfob que s’estén per l’Europa Fortalesa.

Per què el projecte de llei “Ius soli” troba tants obstacles?

El projecte de llei Ius Soli va ser el primer punt en l’agenda del Senat, però continua posposat perquè no hi ha un acord de majoria per a tirar endavant aquest projecte de llei. No obstant això, l’endarreriment constant del procés d’aprovació s’explica pel context creixent d’hostilitat cap a la immigració, fomentada per la dreta i l’extrema dreta, no sols a Itàlia sinó a tota Europa.

Aquesta proposta de reforma de la ciutadania s’ha convertit en una vertadera batalla polític-electoral. Per una banda, la dreta i l’extrema dreta italiana exacerbant el racisme i el nacionalisme, reivindiquen la defensa del principi de Paternòster (la pàtria és nostra) amb el discurs “la ciutadania no es regala”.

Organitzen en diferents regions italianes molts punts informatius de la Lliga Nord per a fer propaganda racista sobre com el projecte de llei de l’ Ius soli “va en contra dels italians”. Un discurs xenòfob que troba cada cop més seguidors, doncs no s’ha d’oblidar que la Lliga Nord governa a Vèneto i a través d’una coalició a Llombardia.

Per una altra banda, el Partit Democràtic es proclama defensor dels drets de la ciutadania, per la qual cosa va promoure una moció de confiança amb la finalitat d’aconseguir els vots favorables de la resta de partits, però realment el que presenta amb l’Ius Soli no constitueix un gran canvi en la vida dels joves immigrants.

Aquest projecte de llei deixa fora tots aquells infants o adolescents que no tenen almenys un pare o mare que es trobi legalment a Itàlia des de fa com a mínim cinc anys, que tingui un permís de residència, que tingui ingressos anuals no inferiors a la contribució social mínima, que tingui un allotjament que compleixi amb els requeriments establerts per llei i hagi passat una prova de coneixement de l’idioma italià.

A ningú se li pot escapar, que aquesta mesura suposadament “integradora” per als menors immigrants, en realitat és excloent per als milers de refugiats i refugiades que arriben a les costes italianes escapant de les guerres imperialistes, la pobresa i el terrorisme.

Més bé, aquest dret sembla l’última maniobra del Partit Democràtic per a recuperar el consens popular i rentar-se la cara de la política que ha mantingut fins ara, després de les seves respostes de govern ineficaces i totalment racistes amb el tema de l’acolliment.

Només hem de donar-li un cop d’ull a les perifèries italianes per a recordar les difícils condicions en què milers de refugiats es veuen obligats a viure a Itàlia. En aquesta mateixa direcció xenòfoba, el Partit Democràtic va firmar fa tan sols uns mesos un pacte amb Líbia per a frenar els desembarcaments de migrants.

Així, aquest debat del projecte de llei de l’Ius soli que promou el Partit Democràtic a tan sols quatre mesos de distància de les eleccions de govern, sembla més una estratègia planejada per a dirigir el vot dels immigrants i rentar-se la cara davant de les classes mitjanes progressistes, que per a millorar la vida dels immigrants.

Per què “l’Ius soli” no és suficient per a millorar la vida dels joves immigrants?

Evidentment a Itàlia és necessària una llei que garanteixi els drets a la població immigrant, però l’Ius soli, així com està plantejat és insuficient perquè deixa fora precisament als milers de joves, dones i homes immigrants que més necessitarien l’accés al sistema sanitari, a una educació pública i a un treball.

Perquè es faci efectiva la igualtat és necessari donar plens drets a les persones immigrants i als centenars de milers de refugiats i refugiades. El dret a la ciutadania sense restricció ni límit ha d’anar acompanyada d’una obertura de fronteres que asseguri el dret a la lliure circulació per a tots i totes.

El dret a la ciutadania es converteix en una passa important però ineficaç si alhora no va acompanyada de mesures que garanteixin llars segures per als joves, les dones i el conjunt de la classe treballadora immigrant, així com l’accés a un treball regulat per a combatre les xarxes d’explotació i tracta que s’aprofiten de les condicions d’extrema precarietat i pobresa en la que s’hi troba la població immigrant quan arriba a Europa.

Però si és de sentit comú que totes aquestes mesures es converteixen en una necessitat, també ho és que aquestes no podran venir de la mà del Partit Democràtic, principal aliat de les multinacionals i la banca.




temes relacionats

En Català   /    Racismo   /    Refugiados   /    Inmigración   /    Itàlia   /    Internacional

Comentaris

Comentar