Internacional

Jacob Zuma cedeix a la pressió del seu partit i renúncia a la presidència de Sud-àfrica

El CNA consuma el cop de palau contra Zuma i es prepara per guanyar oxigen després d'anys de desgast. Res garanteix per anticipat que pugui aconseguir-ho sense turbulències.

Juan Andrés Gallardo

@juanagallardo1

dijous 15 de febrer de 2018| edició del dia

Després d’una jornada que va començar amb el president de Sud-àfrica dient per televisió que es negava a renunciar al seu càrrec, com li exigia el seu propi partit, Jacob Zuma finalment va dimitir la nit del dimecres. L’anunci el va realitzar durant un discurs de comiat a la nació que va durar uns 30 minuts.

"He arribat a la decisió de dimitir com a president de la república amb efectes immediats", va comunicar, en un discurs públic realitzat poc abans de la mitjanit, hora límit del termini atorgat pel Congrés Nacional Africà (CNA) sota l’amenaça de forçar la seva sortida aquest dijous mitjançant una moció de censura al Parlament.

Malgrat haver-se manifestat en "desacord" amb aquest cop palatí, Zuma va explicar que sempre va ser "un membre disciplinat" del partit, les normes internes del qual obliguen a tots els seus afiliats a acatar les ordres de la cúpula, inclosos els càrrecs electes.

"El CNA mai haurà d’estar dividit en el meu nom", va recalcar, en una toc d’atenció al fet que no hi hagi incidents violents a causa de la seva marxa forçada.

Malgrat que va acabar cedint, Zuma va dedicar la major part de la seva intervenció a argumentar que considera que la formació no va seguir els passos apropiats, ja que és el poble, a través dels seus representants (els membres del Parlament), el que hauria d’encarregar-se de definir la sortida dels seus líders.

"No vaig acceptar servir per sortir amb pactes o beneficis de l’oficina del president. És el meu partit el que em posa a mi per sobre dels representants del poble". Aquest passatge del seu discurs semblaria estar destinat a enviar un missatge sobre la resolució que tindran les gairebé 800 causes de corrupció que Zuma té obertes i que estaven al centre de l’exigència del seu propi partit perquè s’apartés del poder.

((Es consuma el cop de palau))

La jornada d’aquest dimecres s’havia iniciat amb alguns senyals de televisió sud-africanes mostrant en les seves pantalles un rellotge que explicava les hores que li queden al president Jacob Zuma per renunciar abans que es complís el termini que li havia donat el seu propi partit, el CNA. Aquesta sola imatge ja donava una idea de la magnitud de la crisi política en què es trobava el país des de la setmana passada quan es va posar en curs un cop palatí per desplaçar a Zuma i posar en el seu lloc al vicepresident i cap del partit de govern, Cyril Ramaphosa.

Et pot interessar: Sudáfrica: el oficialismo le exige al presidente Jacob Zuma que renuncie de inmediato

La remoció de Zuma era considerada necessària per a un sector majoritari del partit que veia com les causes de corrupció acumulades per l’ara expresident, com així també protestes de carrer i una situació econòmica complicada, havien danyat en extrem el lideratge que el CNA manté de forma absoluta des de la fi de l’apartheid. Ramaphosa, que va arribar a presidir el partit amb una campanya anticorrupció i de creixement econòmic, buscava que la sortida anticipada de Zuma li doni oxígen al partit de cara a les eleccions de 2019, i evitar que continuï la reducció de vots que ja s’havien vist en eleccions anteriors.

Per aconseguir aquest objectiu el CNA li havia enviat un ultimàtum a Zuma perquè renunciés abans de la mitjanit del dimecres. En cas contrari habilitaria el dijous una moció de censura, que havia estat demanat per un partit de l’oposició al parlament (dominat pel CNA).

No és la primera vegada que el partit de govern resol les seves internes amb cops de palau. Ja ho havia fet el mateix Zuma quan va forçar la destitució anticipada del president Thabo Mbeki en 2008, per assumir ell mateix la presidència uns mesos després.

Per enviar un senyal a Zuma i accelerar la seva sortida "negociada" durant el matí del dimecres un grup de policies va aplanar i va detenir a membres de la família Gupta que estan acusats d’haver rebut favors del ara expresident per muntar un mercat milionari d’empreses que van des de la mineria fins a la tecnologia informàtica.

Fins al moment no se sap quines són les negociacions entre la cúpula del partit i el president per garantir-li algun tipus d’immunitat per la quantitat de causes judicials que li esperen a partir d’ara. Això últim és un problema per al discurs anticorrupció que va encunyar Ramaphosa durant la seva postulació a la direcció del CNA i ara com a futur president de Sud-àfrica.

Ramaphosa és un empresari milionari que ha estat assenyalat com a autor intel·lectual de la massacre de Marikana, en la qual van ser assassinats desenes de miners en 2012, quan el mateix Ramaphosa era dirigent del sindicat miner, NUM. Els treballadors l’acusen d’haver actuat com un representant dels interessos de l’empresa Lonmin, contra la qual lluitaven els miners.

Si bé el cop palatí a l’interior del CNA va resultar reeixit quant a aconseguir preservar la unitat sense sotmetre al partit a una votació de censura parlamentària, en la qual podria haver mostrat fissures, el futur encara ofereix problemes per al partit que governa Sud-àfrica des de la caiguda de l’apartheid.

El CNA ve d’anys de desgast i un sector de treballadors i estudiants ha anat tenint una experiència amb una direcció política que està en mans de milionaris amb múltiples llaços amb les empreses transnacionals, allunyats dels patiments del poble sud-africà. Mentre que la casta política s’enriqueix, milions de persones no poden accedir als serveis bàsics ni a una salut i educació digna. Aquesta situació segueix sent el motor del descontentament que es va veure en els últims anys en importants mobilitzacions de carrer, enfrontaments amb la policia i també el sorgiment d’una oposició política tant per dreta com per esquerra.

La situació econòmica travessa problemes greus i no està assegurat que Ramaphosa pugui revertir això en el curt termini.
Segurament el camí cap a les eleccions de 2019 estigui marcat per l’intent de la CNA de recompondre el poder que ha vingut perdent en l’últim període. No obstant això res garanteix que pugui aconseguir-ho sense travessar fortes turbulències econòmiques, polítiques i socials.

Et pot interessar: [Análisis] Un largo y lento final para la crisis presidencial de Sudáfrica




temes relacionats

Jacob Zuma   /    En Català   /    CNA Congreso Nacional Africano   /    África   /    Internacional

Comentaris

Comentar