Món obrer

CATALUNYA

L’esquerra independentista fa 10 propostes enfront la crisi sanitària

Les organitzacions de l’esquerra independentista presenten “10 propostes que van a l’arrel dels problemes de les classes populars dels Països Catalans”. Però per a aconseguir-les serà necessària una mobilització obrera i popular contra el Govern i els seus partits.

dimarts 28 de juliol| edició del dia

Sota el lema “Hi ha una altra manera de viure!” la CUP presenta 10 propostes enfront d’una crisi sanitària que “ha empitjorat les condicions que estem arrossegant des del 2008” tot i que “La precarietat creix dia rere dia i les dades sobre rebrots ens generen una situació d’incertesa total”.

Per l’esquerra independentista “El 2008 ja ens van vendre que salvar els bancs era salvar-nos a totes, que salvar el sistema immobiliari era salvar-nos a totes. Vam comprovar que era mentida llavors, i segueix sent mentida ara. Salvar les empreses no és salvar-nos a totes; salvar el turisme, no és salvar-nos a totes; salvar el sistema sanitari privat, els pro-pietaris d’habitatges i els interessos dels empresaris no és salvar-nos a totes, sinó a uns quants. I mantenir un règim i un poder que no procura salut a tothom és tot el contrari de salvar-nos a totes. És ofegar-nos en la misèria”.

Davant d’ aquesta crisi, l’esquerra independentista proposa mesures com: 1. Serveis 100% públics i de qualitat: expropiació i control públic de tots els recursos sanitaris privats. 2. Feina digna per a tothom: reducció de la jornada laboral, majors salaris, supressió de la bretxa de gènere, reconeixement del règim laboral per a les treballadores de la llar i derogació de la Reforma Laboral. 3. Producció al servei de les necessitats: nacionalització dels sectors estratègics i essencials, preus socials i accessibles. 4. Habitatge per a tothom: prohibició dels desnonaments, expropiació a grans tenidors, bancs i fons voltors, regulació de preus i espais segurs contra la violència masclista. 5. Banca pública: majors impostos per als més rics i contaminants, retorn del rescat bancari, impagament del deute. 6. Feminisme i repartiment de les cures: més atenció domiciliària i llars d’infants, cobertura universal de la dependència i pla de xoc contra la violència masclista. 7. Lliures de repres-sió política: derogació de la Llei Mordassa, prou abusos policials i antiavalots, retirada de la policia i militars espanyols, llibertat per a les preses polítiques i exiliades. 8. Drets per a tothom: regularització de totes les persones migrades i refugiades, tancament de CIEs i derogació de la llei d’estrangeria. 9. Ecologisme, proximitat i sobirania alimentària: transició a un model energètic renovablepúblic, aturar les construccions que destrueixen el territori i nacionalització del turisme. 10. Autodeterminació dels Països Catalans: sortir de la UE i recuperar la sobirania per oferir una vida digna.

La Generalitat com a responsable de l’actual crim social a Catalunya

En aquests quatre mesos de pandèmia han sigut els gestors de les polítiques per per salvar als capitalistes. Aquestes no han caigut del cel, sino que han sortit de l’Executiu Sánchez-Iglesias i a Catalunya han estat gestionades per el Govern de la Generalitat. El president Torra s’ha dedicat a acusar al govern de Sánchez-iglesias d’haver-ho fet pitjor mentre gestionava l’Estat d’alarma. Una “baralla" discursiva que no podía ocultar que els milers de morts a Catalunya tenen el segell de les polítiques convergents i d’ERC de privatització i retallades.

La Generalitat aplica i obeeix totes les directrius del govern central, que ha implementat els mateixos plans de rescat a les patronals, aprovant EROs i ERTOs, subvencionant a empreses a preu d’or com ha fet amb la sanitat privada i concertada sota el decret llei 12/2020. Consolidant, d’aquesta manera, el model de privatització encoberta de la sanitat catalana construït per tots els governs autonòmics, des de CIU i el Tripartit fins ara. Un model que ha portat a una dramàtica crisi sanitària sent una de les comunitats més arrasades en morts per COVID com podem veure amb els rebrots de juliol.

Avui, amb el patiment dels sanitaries dels CAPs que han de lluitar contra múltiples rebrots amb la plantilla minvada, en la que més de la meitat està fent vacances després d’uns mesos molts durs, la Generalitat no només s’ha negat ha contractar-ne més, sino que s’ha dedicat a acomiadar els reforços de la Covid. I la feina que es fa als CAPs s’està duent a cegues. No hi ha coordinació entre els rastrejadors dels call center i el personal dels pròpis Centres d’Atenció Primària. Tenim la terrible demora en la contractació dels rastrejadors. El Govern va passar de signar un contracte multimilionari amb Ferrovial, per després no fer res més. Diversos metges van explicar que a Catalunya en són necessaris al menys 2000. Actualment n’hi ha 200 i el nou anunci de Salut deia que en contractarien 500 més per a la propera setmana. Ja hi ha Ajuntaments que es posen a contractar més personal per fer el seguiment.

Davant la inacció de Salut i la Generalitat, el que hi ha són més anuncis i una política de “convidar" a confinar-se. Culpabilització del jovent i la gent que va a les platges, la gent que surt al carrer o als que treballen en condicions d’explotació com els temporers. Sembla que volen que ens morim calcinats a 30 graus dins de casa. Igual que l’Executiu central només tenen com a resposta el confinament. La Generalitat arriba tard, fins i tot per fer anuncis, igual que el seu homòleg espanyol.

Només el conjunt de la classe treballadora pot enfrontar la catàstrofe que obre la pandèmia

La CUP presenta aquesta proposta a més de quatre mesos de l’inici de la pandèmia i quasi dos mesos des que va començar la desescalada. En aquests temps alguns sectores de treballadors han començat a respondre tant a la crisi sanitària, com als efectes de la crisi econòmica i social. Així ho han fet les i els treballadors sanitaris amb les concentracions setmanals i els treballadors de Nissan i les subcontractes enfront el tancament de les plantes. Lluites que es venen desenvolupant de forma aïllada i amb l’esquerra sindical i política, fins i tot la CUP, sense fer-l’eix de la seva actvivitat l’envoltar de solidaritat i aconsseguir que es converteixin en una punta de llança contra els gestors "progressistes" -a Moncloa- o "processistes" -al Palau- d’aquest crim social.

I convida a tots els moviments i organitzacions a fer-se seves les 10 propostes i que “cal construir un bloc que ens enforteixi i esquerdar el règim que ens priva d’una vida digna” ja que “aquesta sortida comporta una transformació econòmica i social, profunda i necessària”.

Es per això que, per a que aquestes propostes no siguin només una campanya diplomática o formal, només seràn possibles si es fan amb una declaració de guerra als governs -autonómic i central- i als seus partits i amb el desenvolupament d’una mobilització contra les seves polítiques que es recolzi en els, encara petits però auspiciosos, processos de resistència que ja comencen a aparèixer.

Als Paísos Catalans governa la mateixa dreta que gestiona els rescats als capitalistes, a costa del contagi, la mort, la precarietat i la pobresa de la classe treballadora. Torra-Aragonès van regalar 48 milions a la sanitat privada, van crear un projecte de llei per privatitzar serveis públics i van regalar 17 milions a Ferrovial. Que en la mateixa proposta no hi hagi ni una paralula contra el Govern de la Generalitat i al "govern progressista", deixa la porta oberta a que tot es redueixi a un llistat de "propostes constructives", tal i com van ser plantejades també les demandes similars enfront la crisi dels rebrots a Lleida.

Et pot interessar: Cap col·laboració ni mà estesa: els rebrots a Catalunya són el fracàs del Govern

Per això, de la mateixa manera que és necessari plantejar mesures d’emergència que ens enfronten a les del Govern català, l’esquerra anticapitalista independentista ha de ser contundent en denunciar que no “hi ha una altra manera de viure” de la mà dels que van privatitzar la sanitat a Catalunya.

Tampoc d’arribar a la Autodeterminació del poble català, com planteja la proposta deu. Les lliçons de l’1-O i l’última tardor catalana han deixat clar que amb ERC i JxCat, no és possi-ble ni el dret a l’autodeterminació, ni molt menys una República de la classe treballadora.

Avui és més necessari que mai enfortir l’esquerra perque plantegi lluitar per una perspectiva de classe independent dels partits capitalistes. Un front de l’esquerra anticapitalista i de la classe treballadora que li declari la guerra als capitalistes i els seus privilegis i denunciï clarament enfront del poble treballador, que res vindra de cap govern, ni el central ni el català. Sinó que només es podran imposar desenvolupant la mobilització i l’autoorganització de la classe treballadora i els sectors populars.

També pots llegir: Els desafiaments de la CUP davant la crisi del processisme




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Processisme   /    CUP   /    Món obrer   /    Catalunya   /    Esquerra independentista   /    Món obrer Estat espanyol   /    Política Estat espanyol   /    Societat

Comentaris

Comentar