Política Estat espanyol

ALTSASU

Més de 50.000 persones desborden Altsasu demanant llibertat i justícia per als 8 joves

Quilòmetres de retencions i riuades de manifestants han col·lapsat el poble d'Altsasu en la convocatòria ‘Això no és justícia. Altsukoak aske’. 50.000 persones contra un dels muntatges policials més escandalosos dels últims anys.

diumenge 24 de març| edició del dia

La manifestació contra la infame sentència als joves de Altsasu, condemnats fins a 13 anys de presó per una baralla amb dos guàrdies civils, ha tingut lloc aquest diumenge 24 de març a les 12 del matí sota el lema “Això no és justícia. Altsukoak aske”.

Tot i que els veïns d’Altsasu s’havien organitzat per a poder allotjar, aparcar o donar menjar als manifestants, la massiva afluència de manifestants ha sobrepassat les previsions, multiplicant per 7 la població de la localitat. Els veïns han ofert les seves cases i el frontó del poble als solidaris que s’han desplaçat en el qual passar la nit. A l’entrada del poble, alguns dels 55 autobusos que s’han omplert per a anar a la manifestació i nombrosos cotxes han format 5 quilòmetres de retencions, fet que ha comportat que els manifestants deixesin els vehicles i es dirigissin a peu a l’inici de la manifestació.

Mentre els joves d’Altsasu porten 859 dies privats de llibertat en un dels muntatges policials més escandalosos dels últims anys, les famílies, organitzades en la plataforma Altsasu Gurasoak, continuen amb un actiu recorregut de mobilitzacions i difusió, que ja ha tingut un cost de més de 140.000€ i gairebé mig milió de quilòmetres, així com una prolongada lluita jurídica.

Aquesta té el seu episodi més recent en la confirmació de les penes per l’Audiència Nacional, després de retirar l’enjudiciament per terrorisme, però mantenint les mateixes penes, a través d’un nou subterfugi legal, l’“agreujant de discriminació ideològica”. Es tracta d’una institucionalització de les pràctiques habituals de la justícia per a rics del Règim, la penalització en forma de venjança per criteris polítics.

Les pròpies famílies denuncien que "en el mateix any que es van produir els fets, va haver-hi 9.571 casos d’atemptats a l’autoritat" i "cap es va instruir ni es va enjudiciar amb la qualificació de terrorisme, no va ser enjudiciat per l’Audiència Nacional, ni va arribar a càstigs tan alarmants, fins i tot en el cas d’utilització d’armes o atropellament amb vehicles", remarcant que “si el relat en què se sustenta la sentència fos veritat les penes de tants anys de presó són una barbaritat”, aconseguint un total de 72 anys de presó en les condemnes actuals.

Segons declara Altsasu Gurasoak, l’Audiència Nacional “demostra el seu afany de venjança i de servitud a la Guàrdia Civil, d’avançar per la senda de retallades de llibertats i drets cap a un model punitiu i d’impunitat per a les forces de seguretat”, afirmant que la mateixa “no és un òrgan de justícia”. L’Audiència Nacional compta amb un històric de repressió judicial des de la seva fundació, tot seguit de la dissolució del franquista Tribuna d’Ordre Públic, amb dues terceres parts dels membres d’aquest.

L’acusació del delicte de “terrorisme” per una baralla de bar va ser el que va permetre en primer lloc que el cas fos portat a l’Audiència Nacional i la “presó preventiva” a tres dels joves condemnats, una mesura completament violatoria de les llibertats individuals, havent complert anys de presó mentre la sentència era recorreguda. Per això els familiars denuncien que tot el procés ha estat un veritable “muntatge judicial”, instrumentalitzant la figura penal de “terrorisme” per a lliurar una condemna exemplaritzant contra els joves bascos.




temes relacionats

Repressió policial   /    Llibertats democràtiques   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    #Altsasukoakaske   /    Altsasu

Comentaris

Comentar