Política Estat espanyol

ACTUALITAT

Mor Alfredo Pérez Rubalcaba, un home del Règim del 78

L’exsecretari general del PSOE i exvicepresident del Govern de Zapatero va morir aquest divendres a Madrid als 67 anys a causa d'un ictus. Un home clau en el sosteniment del Règim del 78.

dissabte 11 de maig| edició del dia

Cartell de l’exvicepresident del Govern socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, col·locat en la seu del partit en la localitat càntabra de Solars, localitat natal del polític, després de la seva defunció. EFE/Pedro Puente Hoyos.

La mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba ha generat una reacció unànime en tot l’arc polític espanyol, collint elogiosos missatges sobre la seva carrera política no només des de la família del PSOE sinó fins i tot des del PP, Ciutadans, els nacionalistes catalans i Podemos. Tots han coincidit a qualificar-ho com “un home d’Estat” i un polític que ha jugat un paper clau en diversos esdeveniments centrals de la història recent espanyola.

“Mor Alfredo Pérez Rubalcaba, el polític socialista que va forjar la derrota d’ETA” titulava el periòdic El País, mentre el periòdic dretà El Mundo deia en el seu editorial: “Una vida al servei d’Espanya”, destacant que havia estat un garant de la “moderació socialdemòcrata”.

Efectivament, Rubalcaba va ser un “home d’Estat”, un home del Règim del 78.

En els governs de Felipe González va ser ministre d’Educació i Ciència (1992-1993) i ministre de la Presidència (1993-1996). En aquestes funcions va ser partícip de la conversió plena de la socialdemocràcia en partit neoliberal, peça clau en el nou règim imperialista espanyol després de la Transició.

Com a portaveu del Govern de González va encobrir els GAL i va ser el principal defensor d’una autèntica mentida d’Estat, la que el govern del PSOE no havia tingut res a veure amb aquesta política criminal, alguna cosa que va repetir una vegada i una altra en les seves compareixences com a portaveu.

Al mateix temps, Rubalcaba va posar cara per a defensar l’agenda "socialista" de privatitzacions i reformes laborals.

Amb Zapatero, va ser ministre de l’Interior i després vicepresident del Govern, càrrec que exercia en ple pic de la crisi quan va esclatar el 15M al crit de “No ens representen”.

En el 2012 va ocupar el lloc de secretari general del PSOE, en el moment en què el seu partit travessava una greu reculada electoral, enmig de l’enorme crisi de representació dels partits tradicionals. Després de la irrupció de Podemos i després dels mals resultats del PSOE en les eleccions europees del 2014, va decidir deixar la seva acta de diputat i el seu lloc com a Secretari General, plaça que va ocupar Pedro Sánchez.

Però no abans de jugar un paper clau en el procés d’abdicació de Juan Carles I, com a part d’una política per a rentar-li la cara a la monarquia amb la coronació de Felip VI i de blindatge "in extremis" del rei emèrit -que va demanar expressament que Rubalcaba es mantingués en el seu lloc en aquest moment- per a evitar-li qualsevol processament pels casos de corrupció en els quals presumptament hauria aconseguit la seva extensa fortuna.

Entre els majors “serveis prestats” al Règim, la premsa de l’establishment destaca que era ministre de l’interior en el moment que ETA va anunciar la fi de la seva “activitat armada”.

A finalitats del 2018, tot i que es trobava “retirat” de la vida política, Rubalcaba opinava sobre la qüestió catalana, un tema de candent importància. I ho feia per a elogiar la reaccionària política de la Casa Real. Aquestes van ser les seves paraules en referència al famós discurs del Rei del 3 d’octubre: “Crec que va ser fonamental per a donar als espanyols un sentit de l’Estat. El Rei va explicar als espanyols que hi havia un Estat i unes regles i va dir que calia complir la llei. Va fer el que havia de fer i el que alguns crèiem”.

A més, sempre va ser un clar defensor de les polítiques imperialistes de l’Estat espanyol. Així ho expressava l’any 2010, dirigint-se a les tropes de l’exèrcit espanyol que ocupaven Afganistan: “La seguretat d’Afganistan és la llibertat d’Espanya”.

La trajectòria política de Rubalcaba és la d’un “home de partit” que sintetitza el paper clau del PSOE en el sosteniment del règim imperialista espanyol en els últims 40 anys.




temes relacionats

Política Estat espanyol   /    Règim del ’78   /    PSOE

Comentaris

Comentar