Política Estat espanyol

Catalunya

Sánchez abraça l’agenda de Vox i amenaça amb un nou 155 a Catalunya

El Govern utilitza els talls de carreteres a Catalunya com a excusa per donar un cop de timó brutal a la dreta. Unidos Podemos torna a la vergonyosa equidistància que va mantenir davant el 155. Per enfrontar a la dreta i el gir repressiu cal lluitar com a França.

Diego Lotito

Madrid | @diegolotito

dimecres 12 de desembre de 2018| edició del dia

Aquest dissabte els Comitès de Defensa de la República (CDR) van tallar l’AP-7 a Tarragona durant més de 15 hores. La carretera va estar tallada en tots dos sentits a l’altura de L’Ampolla durant tot el dissabte. El diumenge, en plena operació tornada, la protesta es va transformar en l’aixecament de peatges en diverses autopistes catalanes. Vestits en alguns casos amb armilles grogues, com els quals simbolitzen les protestes a França, els activistes dels CDR van exigir la llibertat dels presos polítics catalans, al crit de “El poble mana, el Govern obeeix.

Aquesta ha estat l’excusa del Govern de Pedro Sánchez per donar un cop de timó brutal a la dreta. Cedint a les exigències de PP i Ciutadans que “es deixi de cartes” i activi ja el 155 a Catalunya per frenar la “kale borroka” catalana, el Govern del PSOE ha amenaçat en el matí d’aquest dimarts amb l’aplicació d’un nou 155 a Catalunya, o en defecte d’això l’aplicació de llei de seguretat ciutadana, en els fets un 155 parcial sobre els Mossos d’Esquadra.

El full de ruta per “garantir la convivència” a Catalunya que Pedro Sánchez pretenia presentar en el ple d’aquest dimecres ha mostrat la seva veritable cara. Abans de la compareixença de Sánchez al Congrés, el Govern ha enviat tres cartes a la Generalitat demanant explicacions pel que consideren un “desistiment de funcions” dels Mossos d’Esquadra davant els esdeveniments del cap de setmana. Una l’envia la vicepresidenta, una altra el ministre de l’Interior i una tercera el ministre de Foment.

La carta enviada pel titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, és potser la més explícita: adverteix al Govern català que, si no es garanteix la seguretat, ho farà el Govern d’Espanya, “i s’ordenarà la intervenció de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat quan escaigui”. Dit d’una altra manera, “piolines” i “a por ellos”.

La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va anunciar que el Govern està estudiant què mesurades aplicar “dins de la Constitució i les lleis”, un condicionant que en gens millora la situació. Va ser dins de la Constitució i les lleis d’aquest Règim imposat i antidemocràtic que es va manar apallissar a milers de catalans l’1-0, es va empresonar als principals capdavanters independentistes i després es va aplicar el 155 amb la vènia de la monarquia.

Per al Govern és “inadmissible” que no es garanteixi la “seguretat” ni “la lliure circulació de persones a Catalunya”, apuntant contra el tall de l’AP-7 realitzat el cap de setmana pels Comitès de Defensa de la República (CDR).

Però les imatges del cap de setmana passat “no són ni noves, ni més greus que les ocorregudes durant l’última Setmana Santa”, escriu un cronista d’Eldiario.es. En efecte, els CDR ja van tallar l’AP-7 durant hores i van aixecar peatges quan els Mossos estaven controlats directament pel Govern de Mariano Rajoy en plena aplicació del 155.

Què és el que ha canviat ara? No per obvi ha de deixar d’esmentar-se: l’emergència de Vox després del resultat de les eleccions d’Andalusia. Sánchez no només cedeix als reclams de la dreta amb els qui sempre va compartir el “bloc constitucionalista” contra els drets democràtics del poble català. Ara assumeix també una part de l’agenda de l’extrema dreta.

Consell de Ministres blindat

La celebració del Consell de Ministres previst el proper 21 de desembre a Barcelona és un altre element en el rerefons d’aquest gir repressiu de Sánchez. El Govern està usant com a “excusa” la inacció dels Mossos aquest cap de setmana per enviar almenys 400 policies i guàrdies civils antidisturbis des de la resta de l’Estat a Barcelona a protegir la reunió. Gens menys que el dia 21, a un any de les eleccions autonòmiques convocades per Mariano Rajoy després del cop institucional del 155. Una veritable provocació, que a més pretén dur-se a terme militaritzant la ciutat de Barcelona.

En aquesta data els CDR estan preparant accions contundents de protesta per tota Catalunya, que poden incloure bloquejos de la frontera francesa de La Jonquera, l’aeroport del Prat, el port de Barcelona i les principals carreteres catalanes. Un símptoma que els aires de la lluita de classes de França comencen a creuar els Pirineus. Per a aquest mateix dia, a més, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) convocarà una manifestació -encara sense lloc ni hora- i la Intersindical-CSC ha convocat una vaga de dues hores (entre els 12.30 i les 14.30 hores) “en protesta per les mesures antisocials” del Govern de Sánchez.

La reunió de Consell que per a la vicepresidenta Carmen Calvo se celebrarà “amb total naturalitat” pot resultar en un veritable infern per al Govern.

Unidos Podemos i la seva vergonyosa equidistància davant la qüestió catalana

Davant els resultats de les eleccions a Andalusia i el gir a la dreta del PSOE, la carrera per veure qui és més espanyolista també influeix en Units Podem. Mentre per a Iñigo Errejón seria “irresponsable cedir les banderes als reaccionaris”, Pablo Echenique i Alberto Garzón participen d’un debat al programa Al Rojo Vivo aquest dimarts, fent els cors amb una equidistància increïble, mentre tot el plató encoratjava que s’intervingui d’una bona vegada a Catalunya.

Entrevistat posteriorment al mateix programa, el Coordinador Federal d’Esquerra Unida es va mostrar “preocupat per les declaracions de Quim Torra” sobre la “via eslovena” per conquistar la independència i va reivindicar l’obertura de “gleres polítiques” per solucionar el conflicte. Però ho fa qüestionant “un escenari de retòrica bel·licista que solament afavoreix a la dreta més extrema a Espanya i a l’independentisme a Catalunya” i que “aquests dos pols es necessiten mútuament per justificar la seva radicalització”, en una sort de "teoria dels dos dimonis" amb la qual equipara les aspiracions democràtiques del poble català amb l’extrema dreta franquista de Vox. I pitjor encara, consultat sobre la possibilitat d’una intervenció del Govern per controlar els Mossos, diu que “tindrem a veure la proposta concreta”.

Una vergonyosa reedició, fins i tot encara més a la dreta, dels anomenats d’Iglesias i Garzón fa un any a un “diàleg” abstracte i una posició de falsa equidistància (“ni amb el 155 ni amb la DUI”) a Catalunya, que situa a Units Podem com a apèndix esquerre del bloc monàrquic i repressiu que diuen denunciar.

Després dels resultats de les eleccions a Andalusia, Units Podem ha desplegat un discurs a favor de la “unitat democràtica” contra *Vox (fins i tot han arribat a incloure en ella a *Cs). Una *impostura que promou la idea de recolzar el “mal menor”, defensar la “democràcia” sense adjectius, mentre busca redirigir qualsevol moviment que busqui desenvolupar-se als carrers al terreny electoral, bloquejant que es generin fenòmens militants per enfrontar veritablement a la dreta i l’extrema dreta.

Per defensar els drets democràtics del poble català i enfrontar a l’extrema dreta, fem com a França

L’auge de l’extrema dreta en l’Estat espanyol ha tingut com a principal gasolina el “a por ellos”, del que el mateix PSOE és i ha estat part. Si Vox ha nascut de les entranyes d’aquest Règim, la seva agenda la van adoptant cada vegada més tots els partits del règim polític, inclòs el PSOE que avui es disposa a tornar a intervenir amb els piolins o un 155 a Catalunya.

Per això la el conte que al costat del PSOE es pot posar un “fre a l’extrema dreta”, com sosté Unidos Podemos, no només és un parany que proposa triar entre un mal pitjor i un mal menor, sinó que encara pitjor, desarma a la classe treballadora, el moviment de dones i la joventut per enfrontar veritablement els perills que ens amenacen.

Però tampoc són una sortida els fulls de ruta proposats pel processisme a Catalunya, que han fracassat rotundament. Tant la d’aquells sectors que treballen per una volta a la normalitat autonòmica com a ERC i la direcció del PDeCAT, com els quals, com Puigdemont o Torra, mantenen una bel·ligerància verbal o gestual en la qual la clau segueix sent provocar una impossible intervenció internacional en favor del poble català. Ells són enemics de l’única via per frenar l’ofensiva reaccionària i espanyolista, la del desenvolupament d’una gran mobilització social, amb la classe obrera al capdavant, no solament a Catalunya, sinó en tot l’Estat.

Per enfrontar a l’extrema dreta, el gir repressiu del règim i defensar veritablement els drets democràtics del poble català, és necessari soldar la unitat contra el Règim del 78 en la lluita de classes. Cal lluitar com a França.




temes relacionats

Extrema dreta   /    Política Estat espanyol   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Independència de Catalunya   /    Vox   /    En Català   /    Unidos Podemos   /    PSOE   /    Partido Popular (PP)   /    Catalunya

Comentaris

Comentar