Catalunya

Repressió judicial

Sánchez i la Fiscalia, tàndem repressiu a l’altura del Govern Rajoy

Amb el veto a Iceta com a president del Senat de teló de fons, el sac de gestos buits de Pedro Sánchez amb Catalunya, sembla esgotat. Mentrestant, la qual cosa no s'esgoten són els asos en la màniga de les togues dels fiscals per a continuar reprimint al moviment català.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

Federico Grom

Barcelona | @fedegrom

dijous 16 de maig| edició del dia

Foto: EFE

Primer contratemps per a l’actual president del govern en funcions, Pedro Sánchez. com a vencedor dels comicis del passat 28A. El socialista s’ha trobat amb el veto de Junts per Catalunya (JxCAT), les CUP i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), perquè Miquel Iceta ocupi l’acta de senador de José Montilla (senador pel PSC).

La formació capitalista, a través de Vidal Aragonés, a més del "no" a Iceta, va recordar que va ser el Senat el que va avalar i va donar llum verda a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya.

El propòsit d’aquest moviment de Sánchez era ajudar a pujar fins a la presidència de la cambra alta a Iceta, qüestió impossible després de que aquest matí va rebre el vot contrari d’una ampla majoria del Parlament català. Des de Sant Sebastià, on el líder socialista ha iniciat el que serà una llarga campanya electoral de cara als comicis municipals i europeus del pròxim 26M, ha denunciat a ERC de “vetar la convivència”.

Segons ha assegurat en aquest primer acte de campanya, la decisió “no és un veto a Iceta”, cèlebre per anar a menjar-se una paella el 1-O mentre apallissaven a milers de persones en les càrregues a les portes dels col·legis electorals, sinó “una demostració que tenen -les tres formacions- por a una solució, por al diàleg”.

L’última formació a decidir la seva adreça de vot ha estat ERC. Fins al mateix cap de setmana des de les files republicanes, en boca de Pere Aragonés, es demanava algun gest al PSOE. Fins i tot que el mateix Iceta visités a Junqueras en la presó d’Estremera, alguna cosa al que per descomptat el líder del PSC es va negar.

Davant aquesta disjuntiva i enfront de la negativa de la Junta Electoral Central (JEC) de permetre a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont participar en un debat de TV3, ERC va respondre amb un “no” a la candidatura del socialista a una decisió que vulnera els drets bàsics d’un candidat. Una negativa que a més depenia del Govern del PSOE, a càrrec de la gestió de les institucions penitenciàries.

D’altra banda, després de tot el suport a Iceta, que es va negar a denunciar el 155, causava malestar entre les bases del partit d’Oriol Junqueras, i encara que l’aposta de suport al govern de Sánchez és fort, i aquesta continua sent l’única estratègia real d’ERC, no obtenir cap concessió, com era d’esperar, enfront d’un suport a dues setmanes d’eleccions, no semblava bon negoci.

Sánchez i el “diàleg” de la Fiscalia

Per més que el president del govern usi fins al desgast la paraula “diàleg” la veritat és que des de Moncloa no hi ha absolutament res que oferir a les aspiracions democràtiques del poble català. Durant els mesos del “govern de la moció”, més enllà dels provocadors gestos (com el Consell de Ministres celebrat a Barcelona), els pals del Búnquer del 78 amb la continuïtat dels presos polítics i el judici farsa que va donar un altre cop de pal amb l’acusació d’aquest dimecres de part de la Fiscalia de Barcelona, que ha recorregut l’acte judicial de la jutgessa de Barcelona Alejandra Gil.

En aquest escrit l’ens públic sol·licita que 28 dels 30 processaments, entre ells alts càrrecs de la Generalitat i els responsables de TV3 i Catalunya Radi, siguin també acusats per “organització criminal”.

La repressió i persecució al moviment català es manté intacta amb Sánchez en la Moncloa. Tan sols amb un polsim d’hipocresia major. Coses de social liberals en campanya electoral.

Si ara mateix la Fiscalia busqués un grup o entitat que defensi enfront dels tribunals aquesta acusació, tan sols es trobaria com a aliat a VOX. El partit d’extrema dreta és l’únic que com a acusació particular en el judici del procés en el Tribunal Suprem, defensa aquesta acusació.

Però la repressió al moviment català no només aconsegueix les més altes instàncies de la Generalitat. Milers d’activistes i militants de formacions d’esquerra, republicanes i independentistes estan sent processaments, jutjats i molts condemnats.

Serveixi com a exemple el cas dels militants d’Arran, que aquest dimecres han acudit al judici en el qual la Fiscalia sol·licita fins a 3 anys de presó per als acusats per uns suposats actes esdevinguts l’1 de maig del 2016.

Nou augment de la tensió

Aquestes dates estan posant sobre la taula la nul·la voluntat del PSOE de “dialogar” en la que alberga esperances ERC o buscar cap mena de solució “política” per a la demanda democràtica del poble català a decidir el seu futur. I molt menys la idea de realitzar algun canvi sobre la situació dels presos polítics.

Davant aquest bloqueig institucional, on a més no ha comptat amb ERC per a configurar la mesa del Congreso, i la continuada repressió de la Fiscalia sobre el moviment català, la situació es torna més inestable. Inclusivament amb una victòria d’ERC en les passada eleccions del 28A en les quals obertament es declara per un pacte amb el PSOE del 155.

Per tant, el primer secretari del PSC no serà senador per designació autonòmica i tindrà bloquejat presidir el Senat. Si bé Pedro Sánchez fins ara no ha comptat amb ells per a una majoria que faciliti la seva investidura com a president del Govern, aquesta situació deixa en una enorme tensió les relacions entre els partits independentistes i el PSOE, en un context de forta repressió de l’Estat central al conjunt del poble català ofegant les seves aspiracions expressades el 1-O.

El govern del mal menor mostra una de les seves cares més reaccionàries en la qüestió catalana, una de les crisis de major importància del Règim del 78.




temes relacionats

Oriol Junqueras   /    Catalunya   /    Política Estat espanyol   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Independència de Catalunya   /    JxCat   /    ERC   /    Carles Puigdemont   /    Pedro Sánchez   /    CUP    /    PSOE   /    Catalunya

Comentaris

Comentar