Política Estat espanyol

GOVERN DEL MAL MENOR

Sánchez mantindrà la reforma laboral de Rajoy. Com ens preparem per tombar-la?

El govern en funcions es proposa mantenir la reforma laboral del 2012. Només des d'una mobilització independent i que s'enfronti a la burocràcia sindical podrem revertir els ajustos de l'última dècada.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

divendres 3 de maig| edició del dia

On vaig dir “dic”... dic que la reforma laboral del PP no es derogarà i que va ser tot un encert. El president del govern en funcions ja ho va avançar en la seva breu legislatura de 10 mesos en la qual no va tocar ni una coma. En la campanya electoral es va mantenir en la posició de retirar els aspectes “més lesius” d’aquesta, sense concretar mai a què s’estava referint.

Ara podem dir que ja és oficial. En aquesta legislatura el PSOE es proposa mantenir aquesta gran conquesta per a la CEOE i l’IBEX35. En el Programa Nacional de Reformes presentat a la Comissió Europea per a anunciar els seus plans econòmics per als pròxims anys no hi ha ni una línia sobre la possible derogació.

Pitjor encara, el ministeri d’Economia presenta l’inici d’aplicació de la reforma de Rajoy al 2012 com un punt d’inflexió que hauria permès una important baixada de la desocupació i la rebaixa de l’atur estructural. Un dels èxits que el PSOE presenta a la Comissió Europea és que malgrat la creació d’ocupació d’aquests últims anys, la remuneració dels assalariats ha continuat creixent per sota de la inflació. És a dir, que la classe treballadora continua perdent salari real.

Al màxim que s’ha compromès Sánchez és a elaborar un nou Estatut dels Treballadors, en acord amb la patronal i la burocràcia sindical, que tindrà com a principal mesura una simplificació dels tipus de contracte a tres -indefinit, temporal estructural i formatiu- i la vaga promesa de reforçar la negociació col·lectiva.

Un pla que deixaria intactes els pilars de la reforma del 2012, com la fi de la ultractivitat automàtica dels convenis, de la preeminència dels de major rang d’aplicació o les mans lliures per a externalitzar o imposar la figura de “fals autònom” en cada vegada més sectors.

Però a més és una música a la qual cal posar-li lletra. Per exemple, la simplificació de contractes s’acosta molt a la proposta de contracte únic que planteja Cs. És a dir, i donats els antecedents del PSOE a aplicar reformes laborals antiobreres des dels anys 80, que és molt possible que ens colin en nom de la lluita contra la dualització del mercat laboral –entre fixos i precaris- una igualació a la baixa.

Unidas Podemos, avui es lamenten que Sánchez incompleixi la promesa que feia quan era el líder l’oposició a Rajoy. No obstant això, aquesta indignació és tota una impostura. Van conèixer de primera mà a la negociació dels Pressupostos les intencions del PSOE. Allà Sánchez es va negar a qüestionar tant la reforma de Rajoy com, per descomptat, la de Zapatero de 2010 que abaratia l’acomiadament – encara que aquesta última Podemos també ha deixat de qüestionar-la-. Encara així, això no va ser obstacle perquè Iglesias i Garzón subscrivissin tot un pacte de legislatura amb Sánchez.

Malgrat això, en campanya han continuat venent durant la campanya electoral que per mitjà d’un nou acord amb els social-liberals es podria tirar a baix la que va ser la mesura estrella del PP per a liquidar els convenis i permetre la major caiguda de salaris i pèrdua de condicions laborals en dècades.

La burocràcia sindical de CCOO i UGT es volen presentar ara com a exigents enfront del possible nou govern Sánchez. En les manifestacions del 1r de maig van demandar la derogació de la reforma laboral. Però al mateix temps van reforçar les il·lusions en el mateix partit que vol mantenir-la, encoratjant al fet que es formi un “govern d’esquerres” amb el partit que ja han beneït l’IBEX35 i la CEOE al capdavant.

Son les mateixes direccions sindicals que porten de “vacances” des que Rajoy va imposar aquesta reforma. Des de 2012 s’han negat a convocar ni una sola mesura de lluita per a aconseguir tirar-la enrere o que els conflictes d’empreses i sectors en contra de la seva aplicació poguessin coordinar-se i vèncer. Ara encoratgen a la classe treballadora a mantenir-se com un convidat de pedra, a l’espera que des d’un nou govern “progressista” es tingui a bé legislar en contra dels interessos i l’avançat per la patronal en aquesta dècada d’ajustos i contrareformes.

Tant el neorreformisme de Podemos que aspira a tenir seient en el Consell de Ministres, com la burocràcia sindical, coincideixen en dues coses. Tots dos aspiren a ser la crossa del govern del “mal menor” i tots dos rebutgen l’única via per a poder revertir 10 anys de reculada i avançar a fer-li pagar la crisi als grans capitalistes: l’organització i mobilització de la classe treballadora.

Batallar per desemmascarar i destronar a la burocràcia sindical i construir una esquerra anticapitalista i de classe, són dues tasques capitals per a oposar una alternativa a l’extrema dreta i al “mal menor” que ha sabut aprofitar l’amenaça de Vox per a vendre, amb l’ajuda d’Unidas Podemos, un nou govern del torn que tractarà de consolidar allò fonamental de les polítiques passades pel govern de Rajoy.

Davant d’aquestes direccions polítiques i sindicals és necessari que l’esquerra sindical, els sectors combatius dins de CCOO i UGT, l’esquerra que no vol anar a la cua d’un nou govern dels neoliberals “progres” del PSOE, al costat de la joventut, el moviment de dones i els sectors obrers que vénen organitzant-se i lluitant, treballem per a posar en peus un gran moviment des dels centres de treball i estudi, que envolti de solidaritat i ajudi a coordinar totes les lluites en curs, que lluiti per la derogació de les contrareformes i ajustos d’aquests últims anys i per un programa que resolgui els problemes d’atur i precarietat a costa dels guanys dels capitalistes.




temes relacionats

Lluita obrera   /    Política Estat espanyol   /    CCOO   /    UGT   /    Reforma laboral

Comentaris

Comentar