Política Estat espanyol

CORONAVIRUS

Sanitat privada: la nacionalització sota control dels seus treballadors és qüestió de vida o mort

La crisi del coronavirus ha reobert el debat sobre la sanitat privada. La necessitat de nacionalitzar-la sota control dels seus treballadors per a integrar-la en un sistema de salut únic es converteix en una necessitat de vida o mort.

dimecres 18 de març| edició del dia

Amb la pandèmia del coronavirus ha quedat clar que les polítiques neoliberals que mantenen la sanitat com un negoci no es poden permetre. La falta de mitjans i la precarietat de la sanitat pública ha generat gran indignació social, així com el reconeixement unànime de la important labor de les treballadores i treballadors que s’estan jugant la seva pròpia salut.

Ja són més de 400 treballadores i treballadors dels hospitals els que s’han vist contagiades pel virus, segons les dades aportades pel director del Centre de Coordinació d’Alertas i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, en la roda de premsa d’aquest dimarts.

Cada vegada són més les veus que plantegen que cal establir un pla coordinat per a posar tots els recursos sanitaris a la disposició de tota la societat.

Per a reestructurar la sanitat no basta només amb exigir la intervenció estatal de la privada o la religiosa. Davant la situació de caos que s’ha generat, és probable que el govern pugui fer una mica d’això. Sempre parcialment, ja que qüestionar aquests interessos privats sempre és la seva última opció.

Hem de garantir que aquesta intervenció sigui precisament qüestionant els guanys d’aquest negoci de la salut. Per això tota intervenció ha de ser sense indemnització i sense que l’Estat s’hagi d’endeutar per fer ús d’aquests recursos.

Una intervenció, que només pot tenir garanties socials si el sistema sanitari passa a estar controlat per comitès de treballadors sanitaris i usuaris. No podem dependre de la gestió dels mateixos partits i burocràcies que han implementat durant anys la privatització i les retallades de la sanitat pública.

Això hauria d’implicar la nacionalització sota control dels seus treballadors de tots els recursos de la sanitat privada. El mateix caldria fer amb tots els laboratoris i empreses que produeixen medicaments i elements de cura i prevenció per a combatre la pandèmia.

El sector sanitari privat compta amb 460 hospitals, 266.728 professionals i 51.373 llits (el 32% del total). Hem vist com la sanitat privada tracta de fer negoci oferint proves de coronavirus, cal posar fi a aquesta situació.

Entre els qui fan negoci amb la nostra salut trobem també a l’Església Catòlica, que compta amb la gestió de 59 hospitals i amb 11.599 llits hospitalaris segons dades de 2018, un 7’3% del total. Una institució religiosa que gaudeix d’una relació privilegiada amb l’Estat. No sols en l’àmbit educatiu, sinó també en el sanitari. A més dels seus coneguts avantatges a l’hora de no pagar impostos.

Aquesta crisi la resolem juntes, però juntes les treballadores i treballadors, que som els qui tirem endavant la vida i sobre els qui volen carregar les conseqüències socials de la pandèmia. Les nostres vides valen més que els seus guanys.




temes relacionats

Covid-19   /    Crisi de la sanitat pública   /    Salut   /    Treballadors sanitat   /    Sanitat pública   /    Política Estat espanyol   /    Societat

Comentaris

Comentar