Jovent

UNIVERSITAT

Ús fraudulent de becaris a les universitats de l’Estat espanyol

Una inspecció del Ministeri de Treball investiga l'abast de l'explotació dels estudiants becaris A les universitats de l'Estat espanyol. Sense valor formatiu, sense vacances, a poc més de 5€/hora i fent tasques pròpies d'un treballador administratiu.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

Federico Grom

Barcelona | @fedegrom

dijous 9 de maig| edició del dia

Els estudiants que treballen a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han estat els últims a rebre un correu d’inspecció de treball preguntant aspectes relacionats amb el seu treball, tals com hores realitzades, tasques exercides, tutors assignats, valor formatiu, etcètera.

Així és l’enquesta enviada pel Ministeri de Treball que, des que va saltar públicament l’ús fraudulent de la figura del “becari” en 2017 a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), que havia utilitzat a més de 400 estudiants per a fer tasques administratives i de serveis, està realitzant una recerca en diferents universitats de l’Estat espanyol per a intentar esbrinar l’abast d’aquesta pràctica.

Segons les últimes dades recopilades, que daten del 2013, existien en aquells dies, en les universitats de l’Estat espanyol, 7.000 becaris. Estudiants que reben una beca per, en principi, fer tasques formatives, de suport als treballadors de la universitat.

Aquests plans, que haurien de comptar amb un pla d’estudis associat, clarament no són així, com els mateixos estudiants denuncien i així hem denunciat també en el nostre diari.

Et pot interessar: Dos estudiantes denuncian a la UB por suplantar personal de administración con becarios

Els rectors, a través de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i de la boca de Neus Vila, la responsable de beques dins de la CRUE, s’han afanyat a assegurar que “aquests són casos aïllats”.

La realitat és que en bona part els estudiants són utilitzats com a mà d’obra barata, complint tasques que res tenen a veure amb els seus estudis i sense cap dret.

Et pot interessar: “Becas de colaboración”: los contratos precarios para estudiantes

Un cas aïllat?

Però res més allunyat de la realitat. És difícil sostenir que 400 estudiants a la UAM cobrint tasques que haurien de ser cobertes per un lloc de treball sigui un cas aïllat.

L’inspecció assenyala que no existeix una "incidència particularment alta" de falsos becaris en comparació amb altres àmbits laborals. Si bé és cert que el propi Ministeri no dóna cap mena de xifra, ni relativa al sector universitari, ni a cap altre sector on s’exerceixen els més de 70.000 becaris que hi ha en tot l’Estat amb la qual cosa fer valoracions comparatives s’antulla complicat. Especialment en un sector on hi ha una falta de control absolut per part de les Universitats, els centres de formació i l’Estat.

No obstant això, coneixent el teixit laboral summament precari de l’Estat espanyol, és fàcil imaginar que la dada precisa s’omet públicament per a evitar mals majors.

La universitat actual reprodueix els mateixos mecanismes de la societat capitalista en les seves esferes d’influència. Si la precarietat en el mercat laboral és cada vegada més creixent amb els contractes en B, la temporalitat, els períodes de prova sense contracte, ho són també en els marcs de la universitat.

Ho són en l’ús fraudulent de la figura del becari, però també ho són en els contractes precaris dels professors associats, en l’externalització de serveis, en les retallades laborals del Personal Administratiu i de Serveis (PAS). La universitat, en els seus diferents vessants, no difereix de les condicions precàries del mercat laboral, al contrari, les reprodueix.

Contractes amb sous escombraries, treballs sense relació amb la formació de l’estudiant, ocupant-se de tasques pròpies d’un PAS, sense vacances, sense cotització a la S.S, així són les beques configurades per la casta universitària per a continuar engrossint les seves butxaques.

Perquè com denuncien des del col·lectiu Becàries en Lluita, aquesta pràctica s’aprofundeix amb la crisi, amb les retallades, i per la nul·la voluntat dels òrgans de govern universitaris d’invertir més en personal.

I tot això sense parlar de les abusives taxes, pujada brutal inclosa en aquesta dècada de crisi, que han expulsat encara més als fills i filles de la classe treballadora.

Et pot interessar:¡Acabemos con la expulsión de la clase trabajadora de las universidades!

Per una universitat al servei de la classe treballadora i els sectors populars

Les recents retallades han estat un aprofundiment de l’elitització de la universitat pública, però ni molts menys l’inici i final de la mateixa.

Prèviament al 2008 existien pràctiques universitàries amb sous paupèrrims, el professor associat es carregava de treball i no coneixia horari de treball per tot just 300 euros, les universitats ja estaven dirigides per grans empreses en el seu “Consell Social”, algunes llicenciatures de ciències naturals fregaven els 3.000 euros de preu anuals, etcètera. Elements que es van aprofundir amb el Pla Bolonya.

Per a fer front a l’actual situació i als fonaments sobre els quals se sustenta aquest espoli de la universitat pública per part de l’empresa privada, cal prendre mesures profundes, que vagin a l’arrel del problema.

Hem de lluitar perquè les grans empreses surtin de la universitat pública, dels seus òrgans de decisió. Que deixin de ser un lobby que regeix la vida universitària, des dels seus currículums educatius, fins a les seves finances.

Per a això exigim òrgans electes democràticament, sota la norma d’una persona un vot. Que els estudiants, professors associats i treballadors precaris (avui sense dret a vot), facin valer el seu pes en la comunitat universitària.

La democratització dels òrgans de decisió de la universitat ha d’anar acompanyat de mesures que reverteixin els atacs que, no només en aquesta dècada, sinó des dels any 80, ve sofrint la universitat pública a l’Estat espanyol, començant per un augment d’inversió, que permeti acabar amb la precarietat en el professorat associat, el PAS i els treballadors i treballadores externalitzades.

És per això que lligat a això últim exigim la passada a plantilla de la universitat a tots els treballadors i treballadores externalitzades.

També cal revertir la massiva expulsió de fills i filles que van suposar un augment de taxes de més del 66% en aquests últims 5 anys, i les elevades matrícules dels anys anteriors. Per a garantir la igualtat d’accés a l’educació i fer possible que els fills i filles de la classe treballadora puguin estudiar és necessària la gratuïtat de les matrícules universitàries, acompanyades de beques de transport i allotjament, el que denominem beques salari.

A més per a lluitar contra la violència masclista a les universitats, lluitem per comissions independents d’estudiants, professores i treballadores.

Aquest és un programa de calat, que ataca directament als interessos de les grans empreses i de la casta universitària que porten des del franquisme fent negoci de la universitat pública.

És necessari per això posar un moviment d’estudiants, professors, PAS i treballadors i treballadores externalitzades unit, democràtic i combatiu. Que posi sobre la taula aquesta voluntat de transformació de la universitat i prepari un programa de mobilitzacions a l’altura.

Hem de tornar a omplir les assemblees, que tornin a ser veritables òrgans de decisió de les i els estudiants, a la qual se sumin la resta de col·lectius precaris de la universitat. D’una altra manera, sense aquesta mobilització serà impossible arrabassar el control de la universitat pública a les grans empreses i la casta universitària.




temes relacionats

becaris   /    Universitat   /    Mobilització estudiantil   /    Universitats públiques   /    Jovent   /    Moviment estudiantil

Comentaris

Comentar